Els Comuns insisteixen al Govern a modificar la llei d’urbanisme

¿Com pot limitar-se la compra especulativa de vivenda? Els Comuns tenen ben clara quina és la seva aposta: modificar la llei d’urbanisme, la via en què es basa la proposició que van registrar al Parlament. No obstant, el Govern no té per ara tancada quina és la seva, a banda de ser conscient de l’enrenou que una mesura d’aquest calibre pot provocar, especialment, en l’àmbit econòmic. Les dues parts es van reunir ahir per segona vegada per negociar els pressupostos del 2026 i van acabar constatant que no hi ha acord sobre una de les condicions que el grup liderat per Jéssica Albiach ha fixat com a irrenunciable per donar el seu sí.

"Estan molt tancats a accelerar les polítiques d’habitatge. No tenim una contraproposta per la seva banda", va assegurar el portaveu dels Comuns, David Cid, després de la trobada amb la consellera d’Economia, Alícia Romero. Insisteixen que els informes dels experts avalen la legalitat de la proposta, per la qual cosa consideren que les conclusions s’haurien de fer públiques, com a molt tard, a principis de la setmana que ve. Fonts del Govern mantenen que les converses "progressen", però els seus socis refreden les expectatives i afirmen que tan sols són una "fase inicial" en què no es pot ni tan sols afirmar que vagin bé.

¿Una nova fiscalitat?

Des de l’Executiu asseguren que la proposta definitiva sobre com pensen posar límit al negoci que es fa amb els pisos no està acabada, a més d’insistir també que ha de ser prou robusta perquè, en cas que acabi als tribunals, prosperi. No descarten que l’aposta acabi sent modificar la llei d’urbanisme, però a finals de l’any passat l’aposta de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, era mirar de frenar l’especulació amb una nova fiscalitat i establint que la prioritat és que l’ús preferent de la vivenda sigui el residencial.

Els Comuns arrufen les celles i qüestionen que sigui el camí idoni, adverteixen que no els valdrà amb mesures que depenguin de decisions estatals i afirmen que la via ha de ser la modificació de la llei d’urbanisme, com apunten els experts. La seva proposició planteja que els ajuntaments de municipis declarats com a zones tensionades puguin adaptar els seus plans especials per posar límit a les compres especulatives i prioritzar que la prioritat d’adquisició sigui per a ús residencial. No es tracta, asseguren, de prohibir el dret a la propietat, sinó de limitar-lo temporalment davant una situació excepcional, dos conceptes essencials per garantir la constitucionalitat de la mesura.

La filosofia per la qual advoquen és que cada persona pugui comprar una sola vivenda per residir-hi, però amb excepcions per comprar un pis per a un familiar directe -fills, pares, germans o nets-, compra d’edificis sencers si és per destinar totes les vivendes a lloguer permanent o la adquisició de segones residències sempre que estiguin ubicades en un altre municipi diferent del de la residència habitual.

Després d’una primera trobada centrada a exigir que la Generalitat porti la batuta de les inversions a Rodalies, els Comuns han posat sobre la taula les reclamacions en matèria de vivenda que fan per als pressupostos, a més de la limitació de la compra especulativa: destinar almenys 1.200 milions de recursos de la Generalitat a pisos assequibles, especialment per a rehabilitacions, i duplicar la dotació anual de la llei de barris –de 200 a 400 milions– per recuperar 40 zones degradades a l’any.