Conveni
L’Església catalana cedirà immobles al Govern per a vivenda social
llla i l’arquebisbe Planellas rubricaran avui l’acord, amb una durada de quatre anys
Les diòcesis seguiran tenint la titularitat de les propietats, però les gestionarà la Generalitat

El president, Salvador Illa, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el gener del 2025. | RUBÉN MORENO
Júlia Regué
El Govern i l’Església catalana anunciaran avui un acord per incrementar el parc de vivenda social de Catalunya. El dia en què el president Salvador Illa es reincorpora al capdavant de l’Executiu, després de gairebé un mes de baixa per una osteomielitis púbica, firmarà un conveni mitjançant el qual l’Església cedirà immobles i espais eclesiàstics perquè els pugui gestionar la Generalitat i destinar-los a vivenda protegida, tot i que la titularitat continuarà sent de l’Església. Serà la primera vegada que els bisbes entreguin en bloc una part dels seus béns, propietat de diòcesis de tot Catalunya, a la Generalitat perquè destini els edificis i solars a pisos de protecció oficial, a fi d’ajudar les persones més vulnerables.
El protocol de col·laboració el firmaran Illa i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en representació de les deu diòcesis catalanes. El document contempla la cessió per part de l’Església de seminaris en desús, rectories, edificis, pisos i solars perquè siguin destinats a vivenda social. Aquesta cessió no alterarà els títols de propietat, que seguiran en mans de l’Església. La Generalitat s’ocuparà de les gestions necessàries per a canvis d’usos, de les obres de rehabilitació i de la gestió de les vivendes socials. Al Govern li correspondrà decidir qui les ocupa i les condicions.
Detalls per concretar
El conveni té una durada de 4 anys renovables. Respecte a la durada de les cessions, aquestes variaran en funció de cada immoble, i poden ser de 30 o de 50 anys. La firma d’aquest protocol és l’inici d’un procés, ja que, segons han avançat a EL PERIÓDICO fonts coneixedores del document, aquest no detalla la llista de les propietats que seran cedides. Cada diòcesi farà ara un treball per determinar quins immobles aporta. El protocol no parla ni de quantes propietats són ni d’on estan ubicades, assenyalen les fonts. L’any passat, l’Arquebisbat de Tarragona havia estimat en unes 50 les propietats susceptibles de ser destinades a aquest ús. Així, s’iniciarà ara l’elaboració d’un inventari.
La taula de treball estarà formada per cinc representants del Govern (quatre de la Conselleria de Territori i un de la Conselleria de Justícia) i cinc de l’Església, que tindran perfils tècnics. A més, està previst que les reunions es facin cada sis mesos.
La bona sintonia entre el president i Planellas, que comparteixen que l’habitatge és un dels principals problemes que hi ha en l’actualitat, és el que ha facilitat aquest acord, segons assenyalen a EL PERIÓDICO fonts eclesials, que expliquen així mateix que aquest conveni s’ajusta a la seva vocació social i d’ajuda.
Principal objectiu
Amb aquesta mesura, la Generalitat podrà continuar complint un dels principals eixos de gestió de l’Executiu, ampliar el parc públic. Els immobles seran reformats i adaptats perquè molts d’ells no compten amb condicions d’habitabilitat. Una vegada estiguin condicionats, s’hi podran instal·lar famílies vulnerables. El pla s’alinea així amb la proposta del regidor d’En Comú Podem a Tarragona, Jordi Collado, que va ser el primer a plantejar aquesta idea a l’Arquebisbat de Tarragona, que va recollir el guant.
Una altra de les iniciatives que està estudiant el Govern d’Illa és limitar la compra especulativa de vivenda, els informes encarregats pel Govern de la qual creuen que és viable legalment sempre que s’acoti a zones tensionades i a un temps concret.
- Les monges benedictines que ofereixen retirs a Montserrat
- La Primitiva deixa un premi de 792.825,58 euros a Sant Vicenç de Castellet
- Què hauria passat si el jove polític de Manresa Sergi Perramon hagués dit sí a Aliança Catalana?
- Sergi Perramon, el polític que s'ha negat a encapçalar la llista d'Aliança Catalana per Manresa a l'Ajuntament i, per Barcelona al Parlament (dos cops)
- El jove de 22 anys que ha obert una xurreria a Artés: «El meu somni era obrir un negoci ambulant»
- Un igualadí que treballa a Iraq: 'Vaig tardar 13 hores entre sortir del país i agafar un avió per volar a Istambul
- Sempre que vinc al monestir, faig d’organista per a les germanes
- Mor el manresà de 102 anys Àngel Pla Sala, que havia treballat a l'Anònima