La crisi de Cuba genera la irrupció de bandes de delinqüents juvenils

Quan cau la nit i les imatges satel·litàries mostren una ciutat tenyida de negre pels talls de llum, en moments en què l’espai públic adquireix aquesta fisonomia fantasmal i es distingeixen els contorns de les escombraries acumulades a les cantonades, els cubans tenen una raó més per tenir por: la delinqüència. Els robatoris al carrer i les cases i el creixement de les bandes juvenils de lladres han deixat de ser una novetat en un país a punt de l’ensorrament i ara asfixiat pel setge energètic dels EUA. Tres anys enrere, la revista Bohemia havia publicat una enquesta en què els entrevistats reconeixien l’augment de l’anomenada sensació d’inseguretat. Ja no es tracta d’impressions subjectives o pors fundades sobre la base del rumor. L’increment dels actes violents és inversament proporcional al desastre econòmic i a un augment dels preus cada vegada més excloent. Com la que ha desencadenat la pèrdua del subministrament petroler veneçolà, més incidents i inquietud, si es prenen com a referències els moments d’estabilitat que havia conegut l’illa.

Tot ha empitjorat

El 2019, les taxes d’homicidis eren baixes: 4,2 homicidis per cada 100.000. Com que l’Estat no divulga xifres actualitzades, s’imposa doncs la "sensació" dels homes i dones corrents: tot ha empitjorat. D’acord amb l’Observatori Cubà d’Auditoria Ciutadana, la criminalitat va augmentar un 115% respecte al 2024. L’any passat van ser verificats 2.833 denúncies de delictes, davant les 1.317 del 2024 i les 649 del 2023. Si es prenen les xifres d’aquell últim període, el creixement és del 336,58%. La corba ascendent desmenteix l’optimisme del primer ministre, Manuel Marrero, que va augurar una "tendència a la disminució" dels fets d’aquesta naturalesa. Si bé els homicidis van ser 152 el 2025, davant els 167 de l’any abans, l’ens remarca que van créixer els assalts a habitatges i comerços, saquejos, estafes, atacs a conductors de motos i cotxes.

El Ministeri d’Educació va anunciar aquesta setmana "un pla de reorganització de la xarxa escolar" per la baixa de la matrícula a causa de l’èxode i, també, la falta d’estímuls.