Kíiv recupera territori i arrenca una altra ronda de negociacions

Ucraïna busca treballar "de forma constructiva", però "sense gaires expectatives". Amb aquestes paraules, Rustem Umérov, cap de la delegació ucraïnesa, va informar ahir de l’inici d’una nova ronda negociadora tripartida amb Rússia i els EUA, a la qual també van assistir representants de quatre potències europees, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Atesa l’absència de resultats tangibles a la capital diplomàtica de Suïssa, la notícia principal de la crònica bèl·lica va arribar des del front. Segons dades corroborades per l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), la font d’informació més citada pels mitjans, l’Exèrcit ucraïnès ha aconseguit recuperar, entre dimecres i diumenge, un total de 201 quilòmetres quadrats, l’avenç més significatiu per a les seves tropes des de l’estiu del 2023, data de l’última contraofensiva de les forces de Kíiv.

D’acord amb ISW, ha sigut "parcialment el bloqueig" per a les tropes russes a l’accés "a Starlink", que "pertorba les comunicacions i les ordres", el responsable del retrocés de les forces del Kremlin al camp de batalla. El veto decretat pel magnat Elon Musk a l’ús d’aquesta tecnologia pels ocupants es produeix després de les protestes de les autoritats ucraïneses, que van assegurar que els drons russos hi recorrien per eludir els seus sistemes d’interferència electrònica i impactar amb precisió sobre els objectius.

"Caça de l’home"

En algunes ciutats ucraïneses com Kherson s’ha desencadenat el que molts periodistes qualifiquen de "safari humà" o "caça de l’home" contra els civils, tenint en compte, a més, que Rússia aspira precisament a ocupar regions limítrofes amb el front bèl·lic després d’un eventual tot i que de moment llunyà cessament d’hostilitats.

Els avenços territorials ucraïnesos han tingut lloc fonamentalment a la regió de Zaporíjia, a uns 80 quilòmetres al sud de la capital regional homònima. D’acord amb els recomptes d’ISW, a mitjan febrer Rússia ocupava un 19,5% del territori d’Ucraïna internacionalment reconegut, per un 18,6% un any abans, és a dir, menys d’un punt percentual. Segons valoracions occidentals, el país de Vladímir Putin ha assolit la xifra d’1,2 milions de baixes, entre morts, ferits i desapareguts. Mediazona, per la seva banda, ha comptabilitzat 177.433 morts confirmats, tot i que estima que la xifra podria ser més elevada.

Les negociacions a Ginebra es van desenvolupar segons el guió previst, a l’espera de celebrar una segona jornada durant el dia d’avui. En l’arrencada de la ronda negociadora, totes dues parts van intercanviar els retrets habituals de sabotejar la pau amb bombardejos. "Hi va haver un atac massiu amb míssils i drons contra Ucraïna just abans de la pròxima ronda de negociacions a Ginebra", va escriure a les xarxes socials el ministre ucraïnès de Relacions Exteriors, Andrí Sibiha. Per la seva banda, Rússia també va denunciar atacs nocturns i va afirmar haver destruït més de 150 drons en regions del sud i a la península de Crimea, ocupada per les forces de Moscou des del 2014.

Subscriu-te per seguir llegint