Festivitat religiosa
La inflació fueteja el Ramadà turc
El país d’Anatòlia, que pateix un augment dels preus del 30% segons les estadístiques oficials, viu amb els índexs de pobresa disparats per culpa d’uns salaris que no arriben per a les coses bàsiques.

Pregària davant la Gran Mesquita. | ERDEM SAHIN / EFE
Adrià Rocha Cutiller
La Zeynep, una dona de 65 anys, diu que ni pot jubilar-se ni pot deixar les seves dues feines, que no li arriben per a gairebé res. Entre setmana serveix tes en una oficina del centre d’Istanbul. Els caps de setmana i algunes tardes, neteja cases. El seu marit, malalt de diabetis, cobra una pensió molt mínima i fa feines al barri, arranjaments a les cases o petites reparacions.
"Abans anàvem relativament bé. Podíem ajudar els nostres fills i anar al supermercat sense haver de mirar tant els preus. Ara, en canvi, és impossible. Tot està disparat, i amb el Ramadà els preus continuen pujant", diu la dona, que assegura haver reduït el consum de carn gairebé del tot.
Per a Turquia, com els altres països musulmans, l’arribada del Ramadà significa sopars i esmorzars familiars copiosos, amb les taules plenes per a com més persones millor. I com passa en la campanya nadalenca a Europa, els preus es disparen. "No sé com ho farem. És desesperant. I em molesta que la situació cada vegada vagi a pitjor mentre el Govern assegura que tot està perfecte. D’economia no hi entenc, però cada dia pateixo més", explica.
Turquia està sumida en una crisi extrema des d’abans de la pandèmia de la covid-19. La taxa d’inflació, en els pitjors mesos del 2023, va arribar a situar-se entorn del 140% anual, segons dades independents. Les xifres de l’agència estadística oficial turca sempre van ser qüestionades.
Ara, els números s’han relaxat –un 30% segons el Govern, un 55% segons recomptes independents–, però el valor del salari real del treballador mitjà turc no fa més que desplomar-se. A l’entrada del Ramadà, Turquia està al límit, amb una major part de la massa treballadora vorejant nivells de pobresa, segons Türk-is, el tercer sindicat més gran del país.
"Els tres grups que pateixen més avui al nostre país són els pensionistes, els aturats i els treballadors que guanyen el salari mínim. El que guanyen no arriba per cobrir ni menjar ni transport, i ja no cal dir res de lloguer i educació. La situació és inacceptable", explica el president de Türk-is, Ergün Atalay. Aquest sindicat va abandonar les negociacions per actualitzar el salari mínim en protesta per aquesta "xifra tan baixa i antidemocràtica".
Per a aquest 2026, el Govern ha decretat un salari mínim de 28.000 lires (500 euros al canvi actual). Segons Atalay, però, el salari mitjà està just un centenar d’euros per sobre, mentre que el límit de la pobresa està en 100.000 lires (1.900 euros) per a una família de quatre persones a les grans ciutats. El salari mínim turc, de fet, està per sota del llindar de la pobresa que marca el sindicat.
El Govern del president Recep Tayyip Erdogan ha organitzat batudes en supermercats i botigues per controlar els preus i evitar que botiguers i empresaris els apugin massa durant la campanya del Ramadà.
- Dos joves emprenedors donen una nova vida a l’històric bar Montemar de Manresa
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
- Una furgoneta de recollida de voluminosos atropella un home de 58 anys al carrer d’Àngel Guimerà
- El vincle passat i present de l’exfutbolista Bojan Krkić amb Montserrat
- La Primitiva deixa un premi de 792.825,58 euros a Sant Vicenç de Castellet
- Un home de 85 anys resulta ferit en quedar atrapat en un accident a la C-55, a Sant Joan
- Núria Fargas: «Els temps gloriosos de la televisió no tornaran, però a TV3 el públic encara ens respon»
- Albert Estiarte plega com a director de la Clínica Sant Josep de Manresa després de 23 anys al capdavant