Una bomba per a la corona britànica

Encara sort que Isabel II, que tenia Andreu com a fill preferit, ja no hi és per veure el desastre i la bomba de dispersió que plana sobre Buckingham Palace per la relació de l’expríncep amb Epstein. Andrew Albert Christian Edward va néixer el 19 de febrer de 1960 com el tercer fill i segon home de la reina Isabel II i del príncep Felip, duc d’Edimburg. Des de ben aviat, els observadors de la monarquia britànica es van referir a ell com el fill «preferit» d’Isabel II. La seva educació va combinar tutors privats amb estudis a l’exigent escola Gordonstoun. Després, va seguir la seva formació a la Royal Navy, on es va especialitzar com a pilot d’helicòpters i va servir amb honor en la guerra de les Malvines el 1982, un episodi que durant anys va reforçar la seva imatge pública com a príncep «valent i dedicat».

El 1986 va contraure matrimoni amb Sarah Ferguson, i d’aquesta unió van néixer la princesa Beatriu (1988) i la princesa Eugènia (1990). El matrimoni amb Sarah no va perdurar i es van divorciar el 1996, tot i que van continuar mantenint una relació cordial. Va ser els anys posteriors quan la trajectòria d’Andreu va començar a enfosquir-se. La seva amistat amb el financer nord-americà Jeffrey Epstein, condemnat per delictes sexuals i mort a la presó el 2019, es va convertir en una ombra persistent. Malgrat les seves negacions públiques –inclosa una entrevista infame a la BBC el 2019 molt mal rebuda per l’opinió pública–, les acusacions han continuat acumulant-se i la pressió mediàtica no ha fet res més que créixer.

La situació es va complicar encara més quan Virginia Giuffre va presentar una demanda civil als EUA, al·legant que havia sigut traficada per a trobades amb Andreu sent menor d’edat. Malgrat que el cas es va resoldre amb un acord extrajudicial el 2022, amb una donació milionària a la seva fundació sense admetre cap responsabilitat, el dany reputacional va ser profund. Palau mai va arribar a donar una xifra oficial, però extraoficialment s’ha publicat que es van pagar 12 milions de lliures (uns 16 milions d’euros).