Joan Carles I va prohibir al general Armada acudir a la Zarzuela i els colpistes van creure que era una sentència «deixar el Borbó lliure»

El rei Joan Carles es va negar que el general Alfonso Armada s’incorporés al palau de la Zarzuela en els moments immediatament posteriors a l’assalt al Congrés dels Diputats i el cop d’Estat del 23F. Així es pot deduir de les converses de «Succint relat dels successos dels dies 23 i 24 de febrer de 1981 arran de l’assalt al Congrés dels Diputats segons van ser coneguts al palau de la Zarzuela», destapat aquest dimecres entre els documents desclassificats pel Govern i el contingut del qual és una cronologia detallada de les comunicacions de la Casa del Rei en les primeres hores.

Segons aquest document, pertanyent al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI, antic Cesid), el personal del palau seguia per ràdio, «especialment la cadena SER, que transmetia en directe», la sessió d’investidura. A les 18.22 hores «es produeix l’impacte de la notícia», que va arribar ràpidament a la Zarzuela. «S. M. el Rei també va sentir per ràdio la novetat» i el secretari general va comprovar immediatament que coneixia els esdeveniments.

Entre les 18.30 i les 19.00 hores, el Rei va rebre una trucada del general Armada, que «pretenia incorporar-se al palau de la Zarzuela mentre el tinent general Gabeiras seguia a l’EME». La resposta va ser taxativa: «S. M. li contesta que NO, que continuï al seu lloc». Poc després, entorn de les 19.00 hores, Sabino Fernández Campo va parlar amb el general Juste, cap de la divisió cuirassada. Aquest va preguntar «insistentment» si Armada es trobava a la Zarzuela, mostrant «més interès per conèixer aquesta notícia que per donar coneixement de la situació de la divisió». Al rebre la resposta negativa –«en absolut és a la Zarzuela el general Armada»–, Juste va respondre: «Això canvia totalment la situació».

Després d’informar el Rei, aquest va adoptar una sèrie de decisions que el document enumera de forma expressa: «De cap manera autoritzar al general Armada perquè vingui a la Zarzuela»; «Que la JUJEM agafi la direcció militar dels esdeveniments»; i establir contacte amb capitanies generals, zones marítimas i regions aèries per conèixer la situació, contactes que va realitzar personalment el monarca.

La primera errada, «deixar el Borbó lliure»

Un altre dels documents desclassificats sobre el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 analitza les errades comeses i considera que el primer va ser «deixar el Borbó lliure i tractar amb ell com si fos un cavaller». L’arxiu, manuscrit i anònim, estableix a més com a suggeriment després del fracàs de l’intent del 23F i per a «actuacions successives» considerar el rei Joan Carles I un «objectiu per batre i anul·lar».

Aquesta recomanació s’inclou en un apartat titulat «Militars espanyols donen unes consignes sobre el que s’ha de fer després del 23F». D’acord amb aquest document, desclassificat aquest dimecres pel Govern, els militars estaven convençuts que el rei seguiria endavant en «el seu intent suïcida de tenir un govern amb els socialistes, no podent ser considerat ni com un símbol per respectar».

Incideixen que no era el moment de fer crítiques sobre el que van haver de fer «els heroics camarades d’armes», però sí d’analitzar el que s’hauria de fer a partir de llavors. «Hem de continuar actuant per aconseguir el control dels recursos juridicoconstitucionals, culturals i socials, de tots els ressorts de poder que puguin impedir la ruptura de la unitat d’Espanya», assenyala el document amb referència a les consignes dels militars.