Macron qualifica de "responsable" la dimissió de la presidenta del Louvre

La presidenta del Louvre, Laurence des Cars, va presentar ahir la seva dimissió a Emmanuel Macron, que l’hauria acceptat qualificant-la d’un "acte de responsabilitat". Segons el president, el museu es troba en un moment en què "necessita un nou impuls prou fort per portar a terme grans projectes de seguretat i modernització i el projecte Louvre – Nou Renaixement.

A la carta emesa pel palau de l’Elisi, Macron agraeix a Des Cars el treball realitzat durant tot aquests anys i li "confia la missió, en el marc de la presidència francesa del G7, sobre la cooperació entre els grans museus dels països interessats".

La dimissió de Des Cars, quatre mesos després de l’espectacular robatori del Louvre, va sorprendre el seu entorn, que esperava que continués el seu mandat fins a l’any 2030, malgrat les dificultats a què s’enfrontava, segons fonts de Le Parisien.

Restauració

El gener del 2026, el president francès va presentar un important pla de renovació del museu davant els ulls de la Mona Lisa, després que els sindicats denunciessin les deplorables condicions en les quals es trobava l’edifici. El pla batejat com el "Renaixement del Louvre", a més d’una restauranció, incloïa una entrada exclusiva per a La Gioconda de Leonardo da Vinci, i l’augment dels preus per als visitants no europeus.

Llavors, Des Cars ja havia presentat un informe en el qual es detallaven totes les deficiències de la galeria més visitada del món. No obstant, els problemes del Louvre no es limitarien a les humitats o la sobreturistificació de les sales. El 19 d’octubre de l’any passat, un comando encaputxat entrava per una de les finestres laterals de l’edifici i aconseguia diverses joies de la col·lecció de Napoleó.

El robatori històric, encara sense resoldre, va destapar una crisi en la institució: sistemes de seguretat desfasats, falta de personal, negligències… Des d’aleshores, els treballadors han continuat manifestant-se i les mirades han apuntat Des Cars, que va haver de comparèixer davant d’una comissió del Senat per respondre sobre el ja conegut com "el robatori del segle". l robatori històric, encara sense resoldre, va destapar una crisi sense precedents en la institució: sistemes de seguretat desfasats, falta de personal, negligències... Des d’aleshores, els treballadors han continuat mantifestant i les mirades han continuat apuntant Laurence des Cars, que va haver de comparèixer setmanes després del succés davant una comissió del Senat per respondre a les preguntes sobre "el robatori del segle".