35 impactes de bala

És un clàssic en qualsevol crònica periodística sobre les jornades de portes obertes del Congrés incloure una fotografia de diversos ciutadans apuntant al sostre de l’hemicicle i acompanyar la imatge amb alguna frase dels visitants d’aquest estil: "Mira, mira, allà, una mica més a la dreta, al costat de l’escut aquest vermell, allà, ¿ho veus?". El que assenyalen és obvi, els forats de bales que va deixar el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. Una empremta (gairebé) inesborrable dels trets d’Antonio Tejero, mort ahir, i dels guàrdies civils que van irrompre al Congrés dels Diputats.

"¡A terra, tothom!", va ser la frase que va pronunciar Tejero quan va entrar a l’hemicicle, passades les 18.00 hores. Tot seguit, i apuntant al sostre, va prémer el gallet de la seva pistola. Després es van sentir els trets de les metralladores de dos dels guàrdies civils que l’acompanyaven. ¿Quantes vegades van disparar Tejero i els seus homes? Aquesta pregunta no ha tingut una única resposta.

Primer van ser 37, segons els forats que es van comptabilitzar en un primer informe sol·licitat per la Mesa del Congrés el 1981 per remetre’l al jutjat militar encarregat del cas i taxar les destrosses i el cost que suposaria a la Cambra arreglar-les, tot i que això últim no va passar mai. El temps es va encarregar que aquelles osques a la paret s’acabessin convertint en un record per conservar de la fragilitat de la democràcia.

No obstant, el 1999, l’arquitecte conservador de la Cambra va elaborar una nova relació de forats de bala. En aquest cas n’hi havia 33, quatre menys. La Mesa del Congrés, en un informe que va elaborar el 2013, va apuntar que una d’aquelles marques que es van perdre podria correspondre a la de la vidriera del sostre, que es va substituir, que dues més podrien haver desaparegut després d’unes obres fetes el 1988 i que la quarta es devia a una "diferència de criteri" a l’hora d’interpretar els desperfectes.

No obstant, la cosa no va quedar aquí. L’11 de setembre del 2013, enmig d’una forta tempesta, va començar a degotar aigua del sostre a la tribuna de premsa. Llavors, van saltar les alarmes. Feia uns mesos s’havia fet una remodelació de part de l’hemicicle i es va pensar que alguna cosa podria haver sortit malament. No era així. La gotera es devia tan sols a un canaló que s’havia desbordat, i que va provocar una inundació en una de les cobertes de l’edifici.

No obstant, el que es va descobrir va ser encara pitjor. Durant aquelles obres s’havien esborrat cinc forats de bales. "La pressa amb què es van fer els treballs, els problemes de la instal·lació, així com la dificultat per accedir a la documentació sobre el 23F, han contribuït a l’eliminació d’alguns senyals dels quals no van ser conscients cap de les persones que han intervingut a l’obra", va dir llavors la Mesa del Congrés en un informe.

De les 37 marques inicials ja només en quedaven 28. Però hi va haver una nova sorpresa: s’havien trobat vuit nous senyals de trets en què no s’havien fixat anteriorment. La xifra tornava a ascendir a 35 marques visibles –45 en total. Des d’aleshores i fins que no hi hagi més obres, aquests forats a les parets i el sostre de l’hemicicle continuaran recordant tots els parlamentaris que hi va haver una tarda en què la democràcia espanyola va estar en risc.