El Govern atorga més recursos a la hisenda catalana per mostrar a ERC el seu compromís amb l’IRPF

«No juguem a la ruleta russa». Amb aquesta afirmació, la consellera d’Economia, Alícia Romero, ha mirat de transmetre que, tot i que els pressupostos del 2026 hagin començat la seva tramitació parlamentària sense el suport d’ERC, hi ha «altes probabilitats» que la negociació arribi a bon port. Per començar, el Govern ja ha concedit nou dies més de marge, fins al 20 de març, per assegurar-se el ‘sí’ dels republicans. I per continuar, ja ha apuntat que hi ha «marge» per incorporar les demandes que facin i donat per fet que haurà de «cedir», tot i que no hagi concretat l’import d’aquestes possibles concessions. Però la consellera ha intentat aportar una fe de vida més per convèncer Oriol Junqueras que el seu compromís amb la recaptació de l’IRPF, l’escull a superar perquè hi hagi entesa, és sòlid: els 121,8 milions d’euros que s’inclouen en els comptes per a la hisenda catalana.

«Estem musculant l’Agència Tributària de Catalunya», ha reivindicat Romero amb aquests recursos previstos per a l’increment de plantilla de 200 places per desplegar el nou model de finançament i els 450 reforços temporals per a la campanya de l’IRPF. Aquest dijous, en la vigília de l’aprovació dels comptes per part del Consell Executiu, es va llançar la convocatòria de 25 places d’inspectors que s’afegiran a les 28 que hi ha actualment.

¿El text de la bilateral com a punt de trobada?

Tot i que la consellera ha dit també ser conscient que no és suficient perquè aquesta recaptació de l’IRPF sigui possible fa falta també el plàcet del Govern, una cosa que, ha recordat, queda recollit en l’acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat que es va firmar el mes de juliol passat. «És nítid, recull que es desplegarà l’ATC i s’impulsaran les modificacions legislatives oportunes per assumir l’IRPF. Entreveu possibles camins, com les de les deduccions autonòmiques», ha defensat.

Això sí, ha advertit que aquesta recaptació no es podrà fer «de cop», que serà «progressiva» i que, per tant, necessàriament hi haurà un període de gestió compartida. El que no ha aclarit la consellera és si és viable que en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, que s’haurà de convocar al març per esbossar les modificacions legislatives necessàries per al nou finançament, es ratifiqui aquest text segellat en la bilateral de fa set mesos, com ha proposat aquest divendres ERC com a possible punt de trobada. «S’ha de veure com se li dona curs», ha assegurat sense més concrecions.

El que sí que ha rebutjat la consellera és que s’hagin concedit més temps amb ERC per desplaçar la votació de les esmenes a la totalitat, que inicialment havia de ser l’11 de març, fins després de les eleccions de Castella i Lleó. «No afecten, no és un factor decisiu», ha afirmat malgrat que els negociadors mantenen entre bambolines que a partir de llavors el Govern de Pedro Sánchez tindrà més marge de maniobra.

Pressupostos com a «pla a, b i c»

En tot cas, el que traslladen les dues parts és que hi ha partit, que s’està negociant amb la vocació compartida de dotar Catalunya d’uns nous pressupostos que permetin deixar enrere els del 2023. «Soc optimista», ha insistit Romero. Tant, que ha repetit fins a dues vegades que «el pla a, b i c» del Govern és aprovar aquests comptes que, per a Illa, són la principal eina per blindar la seva estabilitat fins al 2028. El camí recorregut fins ara, ha recordat, encoratja aquesta perspectiva, ja que durant la negociació del model de finançament hi va haver «alts i baixos» i, no obstant, hi va haver pacte. «Hem generat les condicions necessàries», ha sentenciat.