El PP afronta el risc d’una amarga victòria com a Extremadura i Aragó

El risc d’una altra amarga victòria és el que afronta el Partit Popular en les eleccions a Castella i Lleó del 15 de març. Un altre triomf com els de María Guardiola al desembre a Extremadura i el de Jorge Azcón el dia 8 a l’Aragó. Contundents tots dos en xifres, però que no garanteixen que tots dos puguin revalidar els càrrecs, davant l’estancament de les negociacions amb el soci imprescindible, Vox.

El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha sigut un pioner i algú que, a més, ha viscut totes les experiències possibles des que va arribar al càrrec el 2019. Ha governat en dues coalicions amb dos partits diferents, Ciutadans i Vox, i també en solitari. Ja el 2022 va avançar les eleccions al·legant que el seu llavors vicepresident, el centrista Francisco Igea, tramava una moció de censura amb el PSOE, i a conseqüència d’això va ser el primer dirigent de la dreta tradicional espanyola a arribar a un pacte de coalició amb l’extrema dreta. El preu va ser tenir al costat el polèmic Juan García-Gallardo com a vicepresident (ara allunyat de la vida política, tot i que crític amb Santiago Abascal com a militant de Vox) fins que el 2024 Abascal va decidir unilateralment la ruptura de tots els governs autonòmics que compartia amb el PP.

Mañueco va assegurar que la millor experiència ha sigut l’última, la de governar en solitari, però sembla difícil que la pugui repetir.

Sintonia amb Pollán

Com a potencial vicepresident tindrà el fins ara president de les Corts, Carlos Pollán, amb qui té més sintonia personal i fins i tot política que no pas amb García-Gallardo. "Si els veus tots dos plegats, sense conèixer-los de res, pots pensar que es tracta de dos dirigents del PP", explica algú molt pròxim a Mañueco.

Per al PP es dona la circumstància que ja el resultat de Vox el 2022 va ser molt bo, amb un 17% del vot que només anys després els d’Abascal han obtingut en altres feus. El creixement de Vox a Extremadura i Aragó no fa més que encarir el preu del seu suport i, a més, l’escenari postelectoral a Castella i Lleó coincidirà amb la precampanya de les eleccions andaluses, l’última batalla d’aquest intens semestre.

Mañueco s’ha mullat quan ha assegurat que durant la seva campanya no farà picades d’ullet a les òrbites de l’extrema dreta com per exemple la participació de l’agitador Vito Quiles o el grup musical Los Meconios en algun míting, com va passar en el tancament de campanya d’Azcón a Saragossa, i provarà de contenir l’amenaça de Vox en aspectes com ara la defensa del camp. La seva relació amb Alberto Núñez Feijóo és òptima. Mañueco defensa una de les places més inexpugnables del PP, que presideix la Junta amb diferents dirigents al capdavant des del 1987.

Subscriu-te per seguir llegint