Rull assegura que ho té «tot preparat» per rebre Puigdemont al Parlament i dona per fet que Illa ho farà a la Generalitat

El president del Parlament, Josep Rull, ha assegurat aquest divendres que té «tot preparat» per a la recepció institucional de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que encara no té data de retorn des de Bèlgica, on es va mudar el 2017 després de ser acusat de diversos delictes per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. «Rebre Puigdemont és la meva obsessió i la meva prioritat; tinc pensada des del primer moment la seva recepció», ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Rull va ser condemnat i va entrar a presó pel mateix procés i es va convertir el 2024 en el primer empresonat pel procés a assumir un càrrec de primera línia institucional. «És una anormalitat sagnant que continuïn faltant dos diputats [Puigdemont i Lluís Puig], és inaudit», ha assenyalat. Per aquest motiu, ha demanat explícitament al Tribunal Suprem que «deixi de prevaricar» i apliqui l’amnistia a l’expresident.

De moment, ha de ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qui es pronunciï, després que l’advocat general de la UE hagi donat el seu vistiplau a la norma. «Les lleis aprovades en un parlament democràtic han de poder aplicar-se», ha insistit. A més, ha assegurat que espera que la tornada de Puigdemont es produeixi abans del mes de juny, coincidint amb la visita del papa lleó XIV per inaugurar el final de les obres verticals de la Sagrada Família.

Els pressupostos

Poques hores abans de rebre el projecte de llei de pressupostos que la consellera d’Economia, Alícia Romero, li entregarà oficialment, Rull ha remarcat que es tracta de «la llei més important de l’any». No només perquè permet «fixar les prioritats operatives de les polítiques», sinó perquè és un «bon termòmetre» per mesurar la capacitat del Govern d’«articular majories estables». Els comptes iniciaran el seu tràmit sense majoria assegurada, ja que l’Executiu no té lligats els recolzaments d’ERC i només compta amb els sis vots dels Comuns.

Des de Junts, Rull dona per fet que el Govern prioritza els seus socis d’investidura –ERC i els Comuns– i que no compta amb ells per negociar. «Junts se’ls mirarà i decidirà com procedir», ha advertit. Tot i així, ha defensat que el seu partit està a favor dels «grans acords de país», tot i que ha reconegut que Junts ha comès errors estratègics en els últims mesos.

En concret, ha admès que en ocasions s’ha «donat l’esquena a qüestions que la gent percebia com a problemes», en al·lusió velada al debat sobre la immigració. També ha plantejat recuperar el «triangle» del catalanisme –cohesió social, equilibri territorial i agenda transformadora– i ha afirmat que Junts «ha de tornar a parlar de nació». Un concepte que, ha matisat, ha de ser «integrador».

Així, Rull ha defensat una «actualització» del catalanisme, amb Paco Candel com a referent, per tornar a la idea de la «Catalunya d’un sol poble», en un context marcat per l’auge del partit xenòfob Aliança Catalana, que li roba una bona bossa de votants, segons les enquestes. «L’Aliança és una esmena a la totalitat a tot això», ha sentenciat.

Preguntat pels cordons sanitaris, en un moment en què les eleccions municipals i la pressió dels de Sílvia Orriols sobre líders territorials postconvergents va en augment, Rull no ha concretat si es pot arribar a aliances amb l’extrema dreta, però ha defensat «un nucli de principis fonamentals de drets i llibertats i discursos profundament respectuosos amb la dignitat humana». No obstant, ha lamentat que aquesta realitat no sempre sigui present a la Cambra: «S’escolten expressions extraordinàriament deshumanitzadores i que fereixen com mai abans; es fan assenyalaments a col·lectius sencers».

El president del Parlament ha reconegut que és «molt complicat» gestionar aquesta situació pels «amplíssims marges» de la llibertat d’expressió, però ha explicat que la Cambra ha trobat una «via de consens», que és interrompre el mínim possible els debats i permetre que els grups decideixin si eleven expressions ofensives a la comissió de l’estatut del diputat per avaluar si s’ha vulnerat el codi de conducta. Actualment hi ha tres casos oberts, tot i que encara no s’ha emès cap informe.