La Generalitat persegueix apujar la despesa per habitant en un 45%

La Generalitat de Catalunya ha plantejat per al 2026 un pressupost expansiu, que incrementa el pes del sector públic en el conjunt de l’economia i permet una inversió real més gran per habitant. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha dissenyat uns comptes públics per als quals, de moment, no té prou suports polítics assegurats perquè prosperin. Aquests comptes persegueixen apujar la despesa per habitant un 45% en termes reals i prioritzen els jubilats per sobre dels joves.

Romero va presentar aquest divendres un projecte de pressupostos que preveu 49.162 milions d’euros de despesa. Cosa que per a una població censada de 8,15 milions de persones es tradueix en 6.029 euros per català. Malgrat que fa tres anys que el país funciona amb uns comptes prorrogats, la xifra d’inversió per habitant no ha deixat de créixer i des que va esclatar la covid ho ha fet amb especial intensitat, molt per sobre de l’evolució dels preus.

Hi ha un abans i un després de l’esclat de la covid en la dimensió de la despesa pública. Per atendre la pandèmia, els pressupostos de la Generalitat no han deixat de créixer i ho han fet substancialment per sobre dels preus. No tan sols per dotar-se de més recursos per al sector sanitari, sinó també per atendre creixents demandes en matèria d’habitatge o de seguretat. Aquestes són les dues partides que, després de la despesa en interessos per pagar el deute, més creixen en aquest últim projecte de pressupostos.

Si bé Catalunya ha crescut en termes demogràfics els últims anys, la despesa per habitant no s’ha quedat enrere. El 2016, la Generalitat gastava 3.194 euros per català. Si aquesta despesa hagués evolucionat de manera automàtica segons l’IPC, avui l’Administració catalana gastaria 4.120 euros per habitant.

Els comptes dissenyats per al 2026, si arriben a entrar en vigor, gastaran 6.029 euros per català. És a dir, malgrat que els sous dels funcionaris han anat pujant i els materials i serveis que presten són més cars, l’Administració catalana té més recursos per invertir per habitant.

El Govern planteja uns pressupostos que augmentin el pes del sector públic en el conjunt de l’economia. Catalunya ha crescut demogràficament –en l’última dècada, la població ha augmentat en més de mig milió de persones, la majoria d’origen estranger– i econòmicament.

Model expansiu

De totes maneres, no sempre s’expandeix en un sentit equilibrat, ja que el PIB per càpita està creixent bastant menys que en altres economies occidentals, que no creixen tant, però reparteixen més bé. Tot i que en termes de pes, el pressupost dissenyat pel Govern Illa és expansiu.

Donant per bones les estimacions de creixement econòmic elaborades per la Conselleria d’Economia per a aquest any, que pronostiquen un increment del PIB del 2,1%, els recursos que gestionarà la Generalitat equivaldran al 14,8% del PIB català. El 2016, el pressupost equivalia al 10,6% del PIB de llavors. El salt es va produir arran de la pandèmia i s’ha consolidat, ja que si el 2019 el pressupost equivalia al 9,8%, un any després es va enlairar al 14,3%.

La Direcció General de Pressupostos ha introduït diferents càlculs de com es distribuirà el pressupost segons perfils demogràfics. Per exemple, per a una família de dos progenitors i dos menors, la despesa per habitant serà de 29.164 euros anuals.

La intensitat de la inversió varia substancialment per edats, segons la metodologia elaborada per l’Unicef i que aplica l’equip de la consellera Romero. Un menor tindrà una inversió aproximada de 8.028 euros; un jove entre 16 i 29 anys, de 5.752 euros; un adult entre 18 i 64 anys, de 4.546 euros, i una persona de 65 anys, de 6.841 euros. Aquests càlculs no tenen en compte partides elevades que beneficien la gent més gran, com les pensions per jubilació, ja que no les gestiona la Generalitat, sinó la Seguretat Social.