Un líder suprem implacable amb la dissidència i acorralat

El vídeo, ressorgit en els últims dies a les xarxes socials, va ser gravat fa alguns anys. En aquest, un vell líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, rep a la seva falda un nen de tot just quatre anys. "Vull convertir-me en màrtir", li diu el nen a l’aiatol·là, que deixa anar una petita rialla. En països de tradició conservadora islàmica, convertir-se en màrtir és un honor especial. "No, no. Primer converteix-te en científic. Sigues útil en vida. Després, quan ja siguis més gran i vell com jo, llavors converteix-te en màrtir. Però primer viu", li diu Khamenei.

El temps de publicació no ha sigut casualitat: en les últimes setmanes, el líder suprem iranià va veure com el president nord-americà, Donald Trump, amenaçava d’acabar amb la seva vida. Ahir a la nit el president nord-americà confirmava la seva mort en l’atac llançat pel seu país, enmig d’un silenci sepulcral al respecte a Teheran.

Ali Khamenei era un dels líders del Pròxim Orient més desconeguts malgrat portar gairebé 40 anys en el càrrec, al que va ascendir després de la mort el 1989 del primer aiatol·là de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini. Era, també, un dels homes més poderosos del món, i la seva paraula, a part de ser llei a l’Iran, influïa en altres països de la regió.

Un ultraconservador

Però quan va arribar al poder, el 1989, Khamenei era un altre. Considerat moderat, ara era vist pels experts com la màxima figura de la facció ultraconservadora i radical dins dels estaments de poder a Teheran, disposada a reprimir amb mà de ferro qualsevol dissidència o protesta que qüestionés el règim.

Fill d’una família de vuit germans i nascut el 1939 a la ciutat més religiosa de l’Iran, Mashhad, Khamenei va elegir el camí del seu pare i ja als 11 anys va començar els seus estudis de teologia per convertir-se en clergue. Va ser durant la seva època d’estudiant quan el futur líder suprem va entrar en el moviment polític islamista contrari al xa de Pèrsia, Mohammed Reza Pahlevi, fet que va portar Khamenei a passar per la presó fins a sis vegades.

Després del triomf de la revolució el 1979, Khamenei, el 1981, va ser víctima d’un atemptat, en el qual va perdre la mobilitat del seu braç dret, però aquell mateix any va ser elegit president, un càrrec que li va servir de trampolí per a, vuit anys després, convertir-se en el segon líder suprem de l’Iran.

Ara, 37 anys després, el seu regnat pot haver acabat per enviament exprés d’Israel, el seu enemic acèrrim.

Subscriu-te per seguir llegint