Una potent campanya aèria contra un poderós exèrcit

L’Iran pot resistir una campanya de bombardejos dels EUA i Israel però, ¿durant quant de temps? ¿De quanta intensitat? El país persa té un dels principals exèrcits de la regió. Està en la posició 16 de la classificació mundial del seu poder bèl·lic, segons la pàgina especialitzada GlobalFirepower.

L’atac d’Israel i els EUA, ara per ara, s’ha basat en una sèrie de bombardejos aeris limitats. Els Estats Units tenen desplegats a prop de l’Iran dos portaavions: el més gran i poderós del món, l’USS Gerald Ford, davant el port israelià de Haifa, i l’USS Abraham Lincoln, en aigües de l’oceà Índic. En total, un terç de l’armada dels Estats Units és en aigües del golf o a ports israelians.

Canvi de paradigma

"Veiem un canvi de paradigma brutal. Això és una guerra de salves perfecta, basada en coets, en comptes de tancs i avions de combat, i fa pinta que la guanyarà Israel", afirma Guillermo Pulido, analista d’estratègia militar i autor a Revista Ejércitos. "Les guerres de salves són conflictes que es decideixen, no pas per haver conquerit territoris enemics, sinó per anul·lar les grans quantitats de projectils de l’adversari que poden destruir el teu Estat".

L’autor emmarca aquest tipus de guerra en el que anomena "teoria de la dissuasió multiestable": la proliferació de municions de precisió de llarg abast, com ara drons o míssils balístics, modifica els càlculs estratègics. Si l’enemic construeix milers de míssils, és una amenaça seriosa, sense necessitat d’una confrontació militar clàssica. "L’objectiu de l’atac conjunt és evitar que l’Iran acumuli milers de míssils i destruir la capacitat militar de llançar-los", observa l’expert. "Els camions, les llançadores i sitges de l’Iran van ser en part destruïts en la guerra de juny. Per això el contraatac iranià és molt limitat".

Subscriu-te per seguir llegint