El silenci presideix la recta final de la negociació del PP i Vox a l’Aragó

La llei del silenci es va imposar a l’Aragó tot just 48 hores després de les eleccions autonòmiques anticipades del 8 de febrer passat i així s’ha mantingut pràcticament fins avui, 3 de març, data clau per a la constitució de les Corts d’Aragó, la presa de possessió dels 67 diputats i l’elecció de la Presidència de la Cambra aragonesa i de la Mesa de les Corts, òrgan que dirigeix el Parlament aragonès. Fins aquesta data s’ha arribat sense que ni PP ni Vox hagin comunicat un acord ni una ruptura. És cert que aquest dimarts no acaba res a l’Aragó, sinó que és el primer episodi d’una sèrie de negociacions amb l’objectiu final de conformar un govern de coalició –o no– que doni estabilitat política a la comunitat autònoma per als pròxims quatre anys.

El PP de Jorge Azcón, guanyador de les eleccions malgrat perdre dos escons i un grapat de vots el 8F, va saber des de la nit electoral que depenia més de Vox del que ho havia fet fins ara. Els de Santiago Abascal van duplicar vots i escons a l’Aragó. Ara ells tenen 14 diputats davant els 26 del PP i, en aquest primer tràmit parlamentari, ni l’extrema dreta entendria perdre el seu màxim càrrec institucional actualment, la Presidència del Parlament aragonès, ni en el PP es veia aquesta renúncia com una pèrdua dramàtica després de la cessió que van fer ja el 2023, quan Vox tenia només set diputats i el PP, 28. Però tampoc estava descartat, al 100%, l’escenari contrari.

La moneda a l’aire que va suposar la convocatòria electoral anticipada va acabar beneficiant a Vox i Azcón va elegir el camí de la "discreció, el silenci, el treball a foc lent" per mirar d’assolir un acord "estable i global" amb l’extrema dreta que, en el dia d’avui, encara no s’ha comunicat.

Subscriu-te per seguir llegint