El BCE manté els tipus a l’espera de l’evolució a l’Iran

Sense accions de moment, però amb un nivell d’alerta més gran. Com s’esperava, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va decidir ahir mantenir els tipus d’interès oficials de la zona euro en el 2%, el nivell en què estan ancorats des del mes de juny de l’any passat. El contrari hauria sigut una sorpresa majúscula: l’impacte dels atacs dels EUA i Israel a l’Iran en els preus energètics és massa pròxim i les seves conseqüències són encara del tot impredictibles.

La institució va preveure més inflació i menys creixement durant els pròxims tres anys a causa de l’esmentat conflicte, alhora que va apuntar també que el consell "està vigilant atentament la situació i el seu enfocament dependent de les dades l’ajudarà a definir de manera apropiada la política monetària".Sense accions de moment, però amb un nivell d’alerta més gran. Com s’esperava, el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir els tipus d’interès oficials de la zona euro en el 2%, el nivell en què estan ancorats des del juny de l’any passat. El contrari hauria sigut una sorpresa majúscula: l’impacte dels atacs dels Estats Units i Israel a l’Iran en els preus energètics encara és massa pròxim i les seves conseqüències són encara impredictibles. Però al mateix temps, la institució ha previst més inflació i menys creixement en els pròxims tres anys a causa del conflicte, alhora que ha apuntat que el consell "està vigilant atentament la situació i el seu enfocament dependent de les dades l’ajudarà a definir de manera apropiat la política monetària".

L’objectiu del BCE va ser llançar un missatge de prudència sense complaença. "Continuem fent el que hem estat fent. Partim d’una bona situació. No dic que estiguem en un bon moment, però estem ben posicionats i ben preparats per fer front als efectes de la greu crisi que s’està desenvolupant. I continuarem fent-ho tal com probablement se m’ha sentit repetir fins a la sacietat: reunió a reunió, en funció de les dades, sense un rumb preestablert", va afirmar la presidenta de l’organisme, Christine Lagarde.L’objectiu del BCE ha sigut llançar un missatge de prudència sense complaença. "Continuem fent el que hem estat fent. Partim d’una bona situació. No dic que estiguem en un bon moment, però estem ben posicionats i ben preparats per fer front als efectes de la greu crisi que s’està desenvolupant. I continuarem fent-ho tal com probablement se m’ha sentit repetir fins a la sacietat: reunió a reunió, en funció de les dades, sense un rumb (d’evolució dels tipus) preestablert", ha afirmat la presidenta de l’organisme, Christine Lagarde.

Objectiu de l’IPC

La menció a la "bona posició" no és casual: en les reunions del BCE prèvies a la guerra de l’Iran, era la situació en què Lagarde afirmava que estava el BCE per aconseguir el seu objectiu que la inflació a la zona euro se situï de manera estable en el 2% a mitjà termini. Amb la inflació sota control i l’economia mostrant resiliència malgrat les incerteses globals, l’autoritat monetària es podia permetre instal·lar-se en el mode esperar i veure. En l’actualitat el context és més complex, tot i que sigui aviat per determinar fins a quin punt i amb quines conseqüències, com va remarcar l’alta funcionària francesa.La menció matisada a la "bona posició" no és casual: en les reunions del BCE prèvies a la guerra de l’Iran, era la situació en què Lagarde afirmava que hi havia el BCE per aconseguir el seu objectiu que la inflació a la zona euro se situï de manera estable en el 2% a mitjà termini. Amb la inflació sota control i l’economia donant mostres de resiliència malgrat les incerteses globals, l’autoritat monetària es podia permetre instal·lar-se en la manera ‘esperar i veure’. Ara el context és molt més complex, tot i que sigui aviat per determinar fins a quin punt i amb quines conseqüències, com ha vingut a remarcar l’alta funcionària francesa.

L’IPC de la unió monetària es va situar al febrer en l’1,9%, una mica per sobre de l’1,7% del gener però en línia amb l’objectiu. El seu bon comportament es devia en bona mesura a la caiguda dels preus energètics (-3,1%). Que els costos energètics hagin començat a créixer constitueix un element de pressió per al nivell general de preus i, en conseqüència, per a l’autoritat monetària. Les conseqüències del conflicte a l’Iran restaran creixement econòmic, cosa que tendeix a reduir la inflació, tot i que no prou per neutralitzar l’efecte d’un xoc de preus energètics.L’IPC de la unió monetària es va situar al febrer en l’1,9%, una mica per sobre de l’1,7% del gener però en línia amb l’objectiu. Això sí, el seu bon comportament es devia en bona mesura precisament a la caiguda dels preus energètics (-3,1%). Que els costos energètics hagin començat a créixer, per tant, constitueix un element de pressió per al nivell general de preus i, en conseqüència, per a l’autoritat monetària. En sentit contrari, les conseqüències del conflicte a l’Iran restaran creixement econòmic, cosa que per si mateix tendeix a reduir la inflació, tot i que no prou per neutralitzar l’efecte d’un xoc de preus energètics.

Una de les novetats de la reunió és la revisió trimestral de les previsions macroeconòmiques del BCE. De manera excepcional, incorporen la informació obtinguda fins a l’11 de març, amb l’objectiu de reflectir els impactes del conflicte de l’Iran. Els seus experts preveuen ara més inflació i menys creixement que al desembre com a conseqüència de l’encariment de l’energia i els efectes de la guerra en les rendes reals i en la confiança a tot el món. A més, van advertir que una "alteració prolongada del subministrament de petroli i gas" elevaria la inflació i reduiria el creixement més del previst al seu escenari de referència.Una de les novetats de la reunió, en aquesta línia, és la revisió trimestral de les previsions macroeconòmiques del BCE. De manera excepcional, incorporen la informació obtinguda fins a l’11 de març, data de tancament posterior a l’habitual, amb l’objectiu de començar a reflectir els impactes del conflicte de l’Iran. Els seus experts preveuen ara més inflació i menys creixement que al desembre com a conseqüència de l’encariment de l’energia i els efectes de la guerra en les rendes reals i en la confiança a tot el món. A més, han advertit que una "alteració prolongada del subministrament de petroli i gas" elevaria la inflació i reduiria el creixement més del previst al seu escenari de referència.

Els economistes del BCE estimen que la inflació se situarà de mitjana en el 2,6% el 2026, el 2% el 2027 i el 2,1% el 2028 (enfront l’1,9%, l’1,8% i el 2% del desembre). La subjacent, que exclou els preus de l’energia i els aliments, la calculen en el 2,3% el 2026, el 2,2% el 2027 i el 2,1% el 2028 (enfront l’2,2%, l’1,9% i el 2% anterior). Quant al PIB, l’estimen en el 0,9% el 2026, l’1,3% el 2027 i l’1,4% el 2028 (per l’1,2%, l’1,4% i l’1,4% de fa tres mesos).