La guerra revifa el debat del preu de l’energia a Europa

La UE té un problema energètic seriós. La seva dependència de tercers per proveir-se d’energia la fa molt més vulnerable a les oscil·lacions dels preus que els seus competidors. En plena crisi del gas i del petroli, a conseqüència de la guerra a l’Orient Mitjà, el debat sobre com abordar la qüestió del preu de l’energia davant altres competidors es torna a encendre a la UE.

"El conflicte actual a l’Iran demostra, una vegada més, que la millor manera d’assegurar un futur energètic predictible i fiable és incrementar la producció nacional d’energia", va afirmar ahir el president del Consell Europeu, António Costa, quan va arribar a la cimera. El debat sobre com cal abordar la crisi energètica va ser un dels principals en aquesta reunió.

L’impacte de la guerra en el preu de l’energia, però, no solament preocupa els líders. "La gent no vol viure amb aquests preus tan alts i necessitem trobar-hi una solució. Però hem de mirar cap al futur perquè no sabem quant durarà la guerra a l’Orient Mitjà", va afegir la primera ministra letona, Evika Silina.

Evitar efectes secundaris

"És una situació molt greu i som molt conscients de les repercussions que pot tenir", va reconèixer el primer ministre irlandès, Michael Martin. "La nostra prioritat immediata és intentar alleujar la pressió sobre la població, en particular sobre les famílies, i assegurar-nos de fer-ho d’una manera que no perjudiqui l’economia ni provoqui efectes secundaris en termes d’inflació".

"Ja hi hem passat", va reconèixer la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una carta als líders fa uns dies. La invasió russa d’Ucraïna va posar en perill un sistema, l’europeu, que depenia en una gran part del baratíssim gas rus. El bloc ha fet importants esforços els últims anys per reduir aquesta dependència. El problema és que alguns dels proveïdors alternatius, com Qatar, ara són en el punt de mira.

Paral·lelament, la UE ha fet uns esforços importants per incrementar el consum energètic procedent de fonts renovables. Segons Von der Leyen, juntament amb l’energia nuclear, el 70% de l’electricitat es produeix actualment a partir de fonts d’energia baixes en carboni. Alguns sectors, però, com el transport o les indústries intensives continuen tenint una dependència elevada de combustibles fòssils importats. "Una interrupció prolongada del subministrament de petroli i gas de la regió del golf podria tenir un impacte significatiu en la nostra economia", va advertir la presidenta alemanya.

Un mercat fragmentat

L’altre problema és que, en realitat, la situació varia d’un país a l’altre. El que per a alguns governs és un problema, per a d’altres és un avantatge. I així, trobar una solució que funcioni per als 27 estats que formen el bloc és pràcticament impossible.

A curt termini, la presidenta de la Comissió va presentar als líders un seguit de mesures que sembla que tenen un ampli suport entre els Vint-i-set. Això passa pel fet de relaxar les normes per als ajuts d’Estat a les indústries més afectades, imposar límits al preu de l’electricitat per l’augment del cost del gas mitjançant mecanismes d’emergència o permetre rebaixes fiscals.

Aquestes mesures han de ser "dirigides" i "temporals". A llarg termini, el debat és molt més complex. "Hem d’impulsar la nostra transició energètica i aquesta és la nostra tasca principal. Ho hem de fer tenint en compte les particularitats de cada Estat membre", va dir Costa.