La UE exigeix una moratòria en els atacs a infraestructures energètiques

Els líders de la Unió Europea van demanar ahir una moratòria en els atacs a instal·lacions energètiques i d’aigua, i una desescalada i "màxima moderació", a més de la protecció de la població i infraestructures civils i el respecte al dret internacional "a totes les parts", en plena recrudescència de les hostilitats a l’Orient Mitjà, que els Vint-i-set adverteixen que amenacen "la seguretat regional i mundial".

"Aquesta escalada és una imprudència", va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, a l’arribar a la reunió del Consell Europeu a Brussel·les. "Advoquem per una moratòria sobre la infraestructura civil i la població civil en aquest conflicte i per una ràpida desescalada", va dir el francès, que va demanar una pausa en els combats "per donar una oportunitat a les negociacions".

També el primer ministre irlandès, Michael Martin, va voler advocar per una desescalada del conflicte. Martin va qualificar d’"imprudents i irresponsables" els atacs de l’Iran contra infraestructures energètiques al Golf. Alhora, va assegurar que en un conflicte, "tots els actors tenen un paper per jugar en termes de permetre una desescalada". L’irlandès va assegurar que Europa té la capacitat i ha de facilitar aquesta desescalada per la via diplomàtica.

L’holandès Rob Jetten va assegurar que entén els motius dels EUA per atacar "el brutal règim de l’Iran", que considera un perill no només per als seus ciutadans, sinó també per a la seguretat de la regió i d’Europa. No obstant, va matisar que "hem de concentrar-nos a desescalar la guerra", afegint que només correspon als iranians decidir el seu futur.

Molt més dur va ser el president Pedro Sánchez, que va qualificar d’"il·legal" la guerra. "Hem d’involucrar-nos, comprometre’ns, en una solució diplomàtica, a aquesta guerra a l’Iran i a tot l’Orient Mitjà", va assegurar, i va fer una crida al respecte del dret internacional.

La mateixa cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va donar a entendre que els bombardejos israelians i nord-americans no tenen base en el dret internacional. "Desconeixem els objectius d’aquesta guerra i, a més, no hi ha una base jurídica internacional que justifiqui l’ús de la força", va emfatitzar. "Si volem preservar l’estabilitat, si volem preservar la pau, hem de respectar el dret internacional i el sistema multilateral", va assenyalar el president del Consell Europeu, António Costa.

Kallas va explicar que s’han intensificat els contactes diplomàtics per buscar una sortida al conflicte amb països de la regió com Jordània o Egipte. "No tinc una bola de vidre per predir quan acabarà la guerra. El més important és que tots a la Unió Europea volem que aquesta guerra acabi", va assegurar l’alta representant per a la política exterior i de seguretat del bloc.

Missió a Ormuz

Alguns líders van deixar clar que aquesta no és la seva guerra i no tenen cap intenció d’involucrar-s’hi. No obstant, el tancament de l’estret d’Ormuz suposa seriosos problemes per al comerç global i alguns líders estan plantejant la possibilitat de posar en marxa una missió per garantir la seguretat dels vaixells a la zona.

"Els Països Baixos, com França, estan preparats per protegir els socis europeus", va afirmar l’holandès Jetten. Alhora, va reconèixer que de moment no hi ha una proposta concreta de missió i que ara per ara la situació és massa volàtil. Els ministres d’Exteriors dels Vint-i-set van discutir la possibilitat d’ampliar el mandat de la missió Aspides que contribueix a garantir la seguretat marítima, tot i que no va aconseguir prou suports.