Un gregari experimentat al costat de Ximo Puig davant el seu gran desafiament

L’última visita d’Arcadi Espanya a València va ser divendres passat. Ximo Puig s’havia implicat en un homenatge a Fernando Delgado, l’escriptor i periodista que va ser també diputat a les Corts Valencianes reclutat per l’ara ambaixador davant l’OCDE, i l’avui nomenat ministre hi va voler ser. Va arribar a la postcelebració, entre gildes i envinagrats, però va arribar per estar en un dia important per a l’expresident valencià. Per aquells dies encara gairebé de Falles, en els quals el fins ara secretari d’Estat s’ha deixat veure per la ciutat, si sabia alguna cosa de les seves opcions ho va dissimular bé, perquè els que van parlar amb ell sobre qui podria ocupar la cartera d’Hisenda poden explicar que res podia fer intuir que seria ell. Les seves quinieles eren altres.

Qui sap si tenia alguna sospita. En tot cas, estar en l’acte amb Puig a València té avui una càrrega simbòlica especial, perquè es pot interpretar com una espècie de reconeixement al dirigent socialista que un dia fa gairebé 14 anys va canviar la seva vida.

Era 2012. Espanya tenia 38 anys, havia tancat una etapa com a assessor al Ministeri de Presidència al palau de la Moncloa quan li va trucar Puig, que el 31 de març d’aquell any havia sigut elegit secretari general del PSPV. Li va proposar ser el seu cap de gabinet, el seu home per a tot en un partit que portava llavors 18 anys a l’oposició. Així es va convertir en la seva persona de confiança, la seva mà dreta. La seva figura s’engrandiria quan Puig va passar el 2015 a presidir la Generalitat i Espanya va passar a ocupar les mateixes funcions, però ara al costat del cap del Consell. Espanya no era un desconegut al PSPV perquè aquest nom i aquest primer cognom són els d’un veterà socialista a la Ribera, regidor al seu poble (Carcaixent), assessor de Joan Lerma al Palau de la Generalitat Valenciana i respectat per molts en una comarca on el partit va patir el trauma de l’escissió liderada pels germans Blasco.

La mort del pare el 2016 va suposar un punt d’inflexió per al fill, just quan la seva carrera política començava a despuntar.

Frontissa amb Compromís

En la primera legislatura del Botànic, va exercir un paper clau com a frontissa amb Compromís, és a dir, entre Puig i Mónica Oltra. El seu despatx, al costat del del president, li va servir de màster pràctic en relacions polítiques i li va obrir una àmplia xarxa de contactes en el socialisme espanyol, en una etapa marcada per la caiguda i retorn de Pedro Sánchez a la Moncloa.

El 2019 Puig el va elevar a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest càrrec li va tocar el moment difícil de la pandèmia. I d’aquest lloc, el 2022, a un esglaó més al confiar-li Puig la cartera d’Hisenda del Govern valencià. No és, doncs, aliè als mecanismes del ministeri que ara li toca liderar: en la seva etapa com a secretari d’Estat de Política Territorial també va participar en la Comissió de Política Fiscal i Financera.