Abascal denuncia una operació ordida entre el PP i els crítics de Vox

Santiago Abascal afronta el període de reflexió i descans de Setmana Santa, a poques setmanes de complir 50 anys, amb dos fronts oberts en la seva carrera política. Un d’intern, el del setge cada vegada més gran dels crítics de la seva pròpia formació que tenen tres noms principals: el de l’exportaveu parlamentari Iván Espinosa de los Monteros; el de l’exsecretari general i encara diputat Javier Ortega-Smith i el de l’exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó Juan García-Gallardo. I un altre front extern, el de les negociacions obertes amb el PP a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Tot sense perdre de vista les eleccions andaluses del 17 de maig. Però en realitat els dos fronts són el mateix, que no seria cap altre que el 13 del carrer de Génova de Madrid, on hi ha la seu del PP. Els dos últims minuts del discurs del president de Vox en el ple de dimecres passat són d’una eloqüència esclaridora.

Discurs dur

Davant el gest d’un atònit Alberto Núñez Feijóo, Abascal va concloure així el seu dur discurs contra Sánchez: "Tot i que el senyor Feijóo continuï ocupat a destruir l’alternativa, acabarà arribant a Espanya un Govern patriòtic, compromès a reconstruir les nostres capacitats de defensa, compromès amb els nostres interessos nacionals i compromès a tornar a Espanya la dignitat nacional que vostè [Sánchez] li ha robat". Una andanada cap al PP que va rematar així: "Quan pugi aquí, no sigui gaire dur amb el senyor Feijóo, doni-li les gràcies a ell i al seu entorn que hagi proporcionat i patrocinat tots els argumentaris amb què vostè avui ens atacarà en aquesta tribuna". I el cert és que Sánchez, en el seu discurs de rèplica, va portar a col·lació algunes de les acusacions o informacions que fa setmanes que circulen, sobretot en boca d’aquests crítics de Vox. Per exemple, la que el principal assessor i cervell ideològic i estratègic de Vox, Kiko Méndez-Monasterio, cobraria 27.000 euros al mes. Sánchez va arribar a dir també que Abascal "desvia 2,5 milions de la fundació Disenso [el think tank de Vox] a la seva butxaca personal". Casi al mateix temps, el secretari general del PP, Miguel Tellado, amb una absència que en el ple parlamentari no va passar desapercebuda, negociava a Mèrida, juntament amb l’equip de la presidenta en funcions d’Extremadura, María Guardiola, amb Vox, i amb dos pesos pesants de la direcció d’aquest partit, el secretari general del grup parlamentari José María Figaredo, i el portaveu adjunt, Carlos Hernández Quero.

En el ple, algunes alertes informatives van arribar a parlar de principi d’acord per a la investidura de Guardiola, una cosa desmentida tant per Vox com pel número dos del PP extremeny, Abel Bautista, tots dos en un to de conciliació i voluntat d’acord després de la trobada mantinguda. I això va convèncer encara més íntimament Abascal de la toxicitat que atribueix a la direcció nacional del PP, amb una participació que en les negociacions dels governs autonòmics jutgen un element distorsionador.

Al quarter general de Vox s’escampa el convenciment total ("ho sabem", afirmen) que hi ha una concertació entre la cúpula del PP i el grup de crítics de Vox, nodrit fonamentalment de dirigents amb un o els dos peus fora de les institucions i de la política activa. I assenyalen en concret dos noms: Tellado i Espinosa de los Monteros. Una estratègia que, sempre segons els d’Abascal, es vehicularia a través de filtracions o participacions acuradament estudiades en mitjans conservadors que des de Bambú (el carrer on s’ubica la seu de Vox) es consideren gestionats des de Génova. A això atribueixen l’aparició d’Espinosa de los Monteros a Trece TV, del Grup COPE, anunciant el manifest amb què es reclama un congrés extraordinari de Vox, o la recent entrevista de García-Gallardo a El Mundo en què va acusar Abascal d’utilitzar el partit per enriquir-se ell i la seva família, portant a col·lació una informació, publicada ara fa més d’un any per El Confidencial que airejava els pagaments a la dona d’Abascal, Lidia Bedman, de l’editorial Ivat, controlada per Méndez-Monasterio i per Julio i Gabriel Ariza, pare i fill i amos i fundadors del grup Intereconomía.

Els Ariza, amb qui Abascal manté una estreta relació des que exercia com a tertulià estrella a Intereconomia, són a la diana del grup de crítics. I aquí apareix un altre nom a tenir en compte: Tizona Comunicación, l’empresa de Méndez-Monasterio i Ariza fill, sobre la qual els crítics deixen anar de manera velada les acusacions. En un encreuament de cartes privades filtrades i missatges a les xarxes entre el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, i el seu antecessor en el càrrec, Ortega Smith, aquest últim li va etzibar al seu successor: "Garriga, espero que la teva pròxima filtració sigui el model 347". Es tracta del model d’Hisenda per a les operacions amb terceres persones. Un altre dels crítics, José Ángel Antelo, ha assegurat que el partit li va exigir contractar els serveis d’aquesta empresa.

Subscriu-te per seguir llegint