La Generalitat ja incentiva als centres mèdics que escurcin les baixes de pacients, malgrat les crítiques

Els centres d'atenció primària (CAP) catalans ja apliquen el renovat sistema d'incentius per a concedir més recursos a aquells equips que redueixin els temps de baixa dels seus pacients i accelerin el seu diagnòstic i posterior recuperació. Malgrat les crítiques de part del col·lectiu de sanitaris i d'alguns grups polítics, la conselleria de Salut segueix endavant amb el seu pla per a accelerar proves diagnòstiques en aquells centres que aconsegueixin aparellar els temps d'alta amb aquells marcats com a òptims per la Seguretat Social, segons ha avançat Rac 1 i ha pogut confirmar aquest mitjà.

Des de la conselleria de Salut insisteixen que el pressupost destinat a aquests incentius va destinat íntegrament al fet que els centres costegin proves mèdiques i que els facultatius no rebran ni un euro com a plus o complement salarial per donar un major o menor volum d'altes o baixes. Una pràctica considerada il·legal segons els tribunals de justícia i que li ha valgut a la Seguretat Social sentències contràries en altres comunitats autònomes, tal com va avançar El Periódico.

Des de 2019 que la conselleria de Salut té un programa que destina un reforç pressupostari als CAP que redueixin el temps que triga un pacient a ser atès, diagnosticat i se li acabi donant l'alta. La sanitat pública catalana té marge de millora, en tant que els treballadors catalans triguen un 40% més de temps a ser atesos per un metge que la resta d'espanyols, segons l'últim informe de Pimec al respecte. Aquesta tardança en l'atenció és una de les múltiples causes que explica el progressiu augment d'incapacitats temporals (IT).

Ara ha renovat aquest conveni, amb la finalitat de dotar amb un 5% de fons addicionals a aquells centres que registrin reduccions de la durada mitjana de les baixes en dues patologies que estan creixent especialment, tant en número com en durada: les musculoesquelètiques i les de salut mental. Les primeres són les més nombroses, fins al punt que un de cada quatre comunicats de baixa emesos a Catalunya és derivat de fractures d'ossos, malalties musculars o lesions. I les segones són els quadres que més estan creixent, doblant-se respecte als registres previs a la covid, segons l'últim informe de la Airef sobre incapacitat temporal.

La renovació d'aquest conveni ha generat malestar i polèmica entre part del col·lectiu de sanitaris, que han vist en el mateix un intent de posar als centres a competir entre ells per accelerar altes de manera precipitada, a la seva entendre. I un malestar que va tenir fa un mes la seva derivada política, quan ERC, Comuns i CUP van exigir a la consellera de Salut, Olga Pané, la retirada immediata d'aquest programa d'incentius. També es van oposar els sindicats majoritaris, mentre que en el bàndol contrari, les patronals el van aplaudir.

La líder dels Comuns, Jessica Albiach, va afirmar després de reunir-se amb el president Salvador Illa per a pactar els pressupostos (avui retirats) que "el departament de Salut garantirà que cap metge ni cap CAP veurà condicionades les seves condicions econòmiques pel número i durada de les baixes i que sempre prevaldran els criteris professionals”. Des del Govern entenen que el programa d'incentius no persegueix cap criteri economicista i que únicament busca la millora de la salut dels pacients, així que han seguit endavant amb aquest.

Baixes a l'alça

El progressiu augment de les incapacitats temporals (IT) preocupa les administracions i és un tema recurrent en els fòrums econòmics. El nombre de comunicats de baixa registrats a Catalunya pràcticament s'ha doblat en l'última dècada, aconseguint els 2,3 milions en 2024, segons dades oficials de la Seguretat Social. Una tendència comuna en la resta d'Espanya i a Europa i que té les seves causes en la visibilització i auge de les patologies de salut mental, el tap de les llistes d'espera i l'envelliment de la població treballadora, més tendent a causar més baixes i de més durada, entre altres.

La consellera Pané s'ha fixat com a objectiu contenir aquest increment de les incapacitats i l'està abordant des de diferents àmbits. Va causar també polèmica la seva iniciativa de penjar cartells informatius en els consultoris en els quals demana als catalans que facin "un bon ús" de les prestacions d'incapacitat temporal, tal com va avançar aquest mitjà. Una altra mesura en la qual està treballant l'administració catalana és a habilitar que els metges d'urgències hospitalàries puguin donar la baixa i el treballador no hagi d'anar després al CAP. Aquest canvi protocol·lari persegueix reduir burocràcia i descongestionar de tràmits als facultatius de l'atenció primària.

Catalunya també ha estat una de les primeres (i de les poques) comunitats autònomes que ha signat un conveni amb la Seguretat Social per permetre que les mútues col·laboradores puguin realitzar proves diagnòstiques i intervencions a pacients que hagin sofert una malaltia d'origen traumatològic en el seu temps lliure. Per exemple, si una persona es trenca un genoll jugant al futbol el cap de setmana, abans havia de tractar-se per la sanitat pública i trigar el temps que marqués la llista d'espera. Ara, si així ho accepta, pot demanar a la mútua de la seva empresa que ho tracti i accelerar el procés. Aquest conveni -només tres autonomies l'han subscrit de moment- es troba en fase de prova a Catalunya i encara no és d'aplicació generalitzada.