Drama als hospitals de Beirut

A Beirut s’ha convertit en un privilegi conèixer els teus morts. És un nou tipus de sort poder constatar la pèrdua del teu ésser estimat amb un cos per enterrar. Perquè, tres dies després de l’atac més important patit per la capital libanesa en dècades, hi ha desenes de famílies que encara busquen els seus éssers estimats. La brutalitat de l’impacte en zones residencials i sense avís previ va arrasar, de moment, 357 vides i va provocar més de 1.150 ferits. "Algunes de les víctimes van arribar en trossos repartits en diverses bosses de plàstic, que contenien diferents parts del cos", relata Mohammad Chaito, cap d’infermeria de l’hospital universitari Rafic Hariri. D’altres encara no han arribat ni senceres ni partides, perquè els seus cadàvers segueixen sota la runa de casa seva.

Mentrestant, el personal sanitari continua treballant contra rellotge, però sense por. Alguns dels hospitals de Beirut, com el Rafic Hariri o l’hospital Zahraa, estan des de dijous en zones sota l’ordre d’evacuació forçosa de l’Exèrcit israelià. A les habitacions i a les unitats de cures intensives, es concentren molts dels ferits dels atacs del tràgic dimecres. Un dels bombardejos va tenir lloc als voltants d’aquests centres mèdics a tot just 600 metres l’un de l’altre. "No ens n’anirem, continuem treballant amb els ferits i els malalts com portem fent des del primer dia de la guerra", reconeix Khalil, que treballa a l’hospital Zahraa.

A les portes dels dos hospitals s’acumulen famílies esgotades. "El meu pare era a la seva botiga de flors quan va passar l’atac", reconeix Mariam, originària del sud del Líban però que viu a Beirut. "Té totes les costelles trencades, una hemorràgia interna al cervell i no pot respirar per si sol, per la qual cosa està connectat a un respirador", explica. "Però es refarà", afirma amb una enteresa més pròxima a la fe que a la realitat.

El patiment d’aquesta família, com la de tantes d’altres, es va agreujar dijous quan l’Exèrcit israelià va incloure el barri beirutí de Jnah, fora dels suburbis del sud de Beirut, en les seves ordres de desallotjament forçat. "La situació de seguretat ens impedia venir, però jo vaig venir igualment perquè la seva condició va empitjorar", afegeix Mariam.

Garanties de l’OMS

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar la veu d’alarma i, un dia més tard, va anunciar haver rebut garanties que els dos hospitals no seran objectiu dels atacs. "No en pots estar mai del tot segur", afirma Chaito, el cap d’infermeria del Rafic Hariri, l’hospital públic més gran del Líban. Ara mateix, compten amb entre 180 i 220 pacients. "Estem preparats per a tots els escenaris: l’evacuació, o ser objectiu d’un bombardeig israelià", reconeix.

Durant l’ofensiva militar israeliana del 2024, que es va allargar dos mesos, van viure una cosa semblant amb atacs als voltants de l’hospital, però mai van estar sota ordre de desallotjament forçat. "Ara tenim més experiència, hem treballat en les nostres debilitats, però també tenim més por", afegeix.

Trobar els desapareguts pot tardar setmanes. Els atacs israelians van ser tan potents que van deixar molts cossos irreconeixibles, els rostres massa deformats i d’altres a trossos.

L’OMS va afirmar que alguns hospitals es podrien quedar en qüestió de dies sense farmacioles mèdiques per a traumatismes que salven vides, ja que els subministraments estan a punt d’esgotar-se per les nombroses víctimes dels atacs a gran escala. Al Rafic Hariri, de moment, disposen de subministraments mèdics. "Però sí que tenim certa escassetat d’equips mèdics: monitors, o respiradors", com els que mantenen amb vida el pare de Mariam, acaba Chaito.