Abascal encara un futur sense el paraigua polític i financer d’Orbán

Santiago Abascal va complir aquest dimarts 50 anys tot just dos dies després d’haver rebut una de les pitjors notícies polítiques de la seva carrera, la derrota del seu aliat i «amic», segons una proclamació pròpia, Viktor Orbán, en les eleccions celebrades a Hongria, que van donar un triomf indiscutible a Péter Magyar. El líder de Vox no és aliè als revessos electorals i als disgustos polítics. Els ha patit de tots els colors en la seva ja dilatada trajectòria de dècades en política, des que es va afiliar molt jove, en el segle passat, al Partit Popular (PP), el partit del qual el seu pare va ser un important dirigent a Àlaba.

El d’Amurrio coneix no només la derrota, sinó també la insignificança, com quan Vox, el partit que va fundar després d’abandonar els populars el 2013, bracejava com una formació extraparlamentària per a la qual, l’any 2015, va arribar a ser fins i tot candidat a l’Assemblea de Madrid, amb un resultat de zero escons. Ningú volia anar en les seves llistes, ni tan sols encapçalant-les. I, fins i tot quan ja des de les eleccions andaluses del 2018 va aconseguir entrar per primera vegada en un parlament, van arribar altres nits electorals no tan joioses, com la de les generals del juliol del 2023, en la qual no només va perdre substancialment representació a les Corts, sinó que no va poder impedir que Pedro Sánchez revalidés el seu mandat.

No obstant, i fins i tot sent per persona interposada, la derrota de diumenge pot ser que tingui, a la fi, més repercussió en la seva projecció immediata i en la seva carrera futura. Abascal va apostar amb força en les diverses formacions i famílies que componen el gran moviment de l’extrema dreta europea, però la seva aposta ha sigut per un cavall perdedor, el d’Orbán, davant una figura amb un pes que no para de créixer a Brussel·les com la de Giorgia Meloni. L’aposta pel grup de Patriotes, que ell mateix presideix des del 2024, davant el dels reformistes de la primera ministra italiana, no s’ha revelat a la llum de les eleccions a Hongria com una gran decisió, tot i que dir-ho amb el veredicte de les urnes a la mà pugui semblar oportunista.

Meloni i el gir lepenista

Passa, a més, que Meloni no és una persona gaire llunyana a Abascal, sinó tot el contrari. Abans de convertir-se en la cap del Govern italià, va ser a Espanya convidada per Vox, i des d’aleshores han mantingut un bon vincle, tot i que a l’hora de triar els companys de família europea hagin acabat sent Orbán i la francesa Marine Le Pen. De fons hi ha raons polítiques, i a ningú li ha passat inadvertit un gir discursiu en el partit en una línia més lepenista, com la que representa des de fa mesos una de les figures emergents, el portaveu parlamentari adjunt Carlos Hernández Quero. El seu discurs barreja components essencials de l’extrema dreta com el rebuig radical de la immigració amb la defensa del dret a l’habitatge i, sense sortir del mateix eix discursiu, crítiques ferotges a la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, per les ajudes fiscals a estrangers per a l’adquisició d’habitatge a la regió.

Tampoc ha passat inadvertit al grup de crítics que encapçalen l’exportaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, i l’exsecretari general i encara diputat, Javier Ortega Smith, que fins i tot han vinculat la proximitat a Orbán a una proximitat al president de Rússia, Vladímir Putin, taxativament negada per la cúpula de Vox. El mateix Espinosa de los Monteros, en la seva intervenció aquesta setmana a El Desayuno del Ateneo de Madrid, va aventurar que la victòria de Magyar podria suposar un allunyament d’Hongria «de l’esfera d’influència de Putin», segons el parer de l’exportaveu de Vox, «de les coses més greus que han passat a Hongria en els últims anys, especialment des de la invasió d’Ucraïna, amb el posicionament d’Orbán en contra dels ucraïnesos, impedint l’ajuda de guerra i el suport. Això ha sigut una molt mala notícia per al conjunt d’Europa».

Però, al marge de l’àmbit polític, en l’aposta per Orbán s’entreveuen raons financeres que fa temps estan en boca de tots, també dels crítics. Fa tot just un any, el juny del 2025, Vox va decidir recórrer de nou al banc hongarès MBH Bank, sota control del Govern de Budapest a través del fons públic d’aquest país, per finançar, en aquest cas, la campanya de les eleccions europees d’un any abans, el 2024. El crèdit es va signar per un import de prop de 7 milions d’euros, una xifra semblant a la que van rebre per a la campanya de les generals del 2023. En una carta a la militància, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ho va justificar pel bloqueig o boicot que les entitats financeres espanyoles exercirien sobre la tercera formació del Parlament.

El MBH Bank també va finançar l’última campanya presidencial de Le Pen el 2022, en la qual va ser derrotada per l’actual president gal, Emmanuel Macron. Ara Budapest canvia de mans, també en les qüestions relatives a les entitats financeres que controla.