Iratxe García, eurodiputada, "Davant Trump, la UE ha de defensar molt més el model europeu"

Iratxe García (Barakaldo, 1974), presidenta del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu per segona legislatura consecutiva, fa més de dues dècades que està com a diputada a l’Eurocambra i ha sigut testimoni de primera fila de les transformacions que ha experimentat la UE i la gestió de les crisis que estan modelant l’ordre internacional. Ahir i avui recala a Barcelona per assistir a la Global Progressive Mobilisation (GPM), on es donen cita líders i organitzacions d’esquerra de tot el món per presentar solucions als reptes que plantegen Donald Trump i l’avenç de la ultradreta.

¿Quin és el principal missatge que volen transmetre vostès en aquesta GPM?

Davant els desafiaments, les pors i la incertesa, hi ha una resposta progressista per afrontar els problemes d’aquest món, des de l’escala global fins a la més bàsica. Cal enfortir la democràcia, que és més necessària que mai. Disposem dels instruments i de veus arreu del món; el que cal ara és un exercici d’intercanvi i d’escolta que permeti articular la resposta global que aquest món necessita.

Des que va tornar a la Casa Blanca, Trump ha dinamitat les relacions amb la UE. ¿Estem responent de forma adequada al president dels EUA?

Crec que hi ha algunes veus que s’estan enfrontant amb fermesa, però les institucions europees han de ser molt més actives en la defensa del model europeu. S’ha demostrat que l’estratègia de l’apaivagament i del silenci no funciona. Davant de mandataris com Trump que utilitzen la força, nosaltres hem de ser capaços de poder traslladar que Europa té grans fortaleses i hem de fer ús d’aquest poder.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen,va aixecar una gran polseguera fa unes setmanes a l’assenyalar que la UE ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial i que s’ha d’adaptar, i es va veure obligada a desdir-se. ¿Quin paper, segons vostè, ha d’assumir la UE en aquest temps d’incertesa?

La UE ha de ser la guardiana de l’estat de dret, la democràcia, el multilateralisme. És als tractats. Per a això vam crear la UE. No té cap sentit aquesta reflexió de la presidenta Von der Leyen, i entenc perfectament que hagués de fer una rectificació, perquè és tot el contrari. Aquest ordre mundial està en perill i necessita reforçar-se, sens dubte, però no es pot dir que estigui caduc. El que requereix és un conjunt de reformes valentes, que són precisament les que cal abordar.

Però, ¿com combatre personatges com Trump o Putin, que no tenen cap respecte a les normes fixades després de la Segona Guerra Mundial?

El primer és reforçar el paper d’Europa en l’àmbit internacional. L’autonomia estratègica no pot ser només un desig, ha de ser una realitat. Cal fer-ho entenent que el món ha canviat. Les relacions entre els EUA i Europa són fonamentals, però també hem de mirar altres espais. Aquesta situació de deteriorament de les relacions transatlàntiques ha de significar una oportunitat per obrir vies de cooperació amb altres regions del món.

La guerra de l’Iran ha tornat a recordar aquesta necessitat d’autonomia estratègica... ¿Què necessita la UE per assolir-la?

Necessita avançar a l’agenda verda, sense cap dubte. El conflicte de l’Iran ens ha demostrat que aquesta agenda, que l’extrema dreta i els conservadors estan volent destruir amb el mantra de la simplificació, és més necessària que mai. Necessitem avançar en una Europa que no sigui dependent de les energies de fora, amb el desenvolupament de les renovables. D’altra banda, els socialistes també estem demanant mesures a curt termini al Consell i la Comissió per frenar les conseqüències d’aquesta guerra.

Davant les amenaces sobre Europa i els missatges de Trump sobre l’OTAN, Pedro Sánchez ha instat a crear un exèrcit europeu comú ¿És una proposta factible?

És un debat que té pros i contres, però és el moment de les decisions valentes. Fa temps que plantegem la necessitat d’avançar en la defensa comuna europea. S’han posat les primeres pedres amb la indústria de la defensa europea. Però això no és suficient. Europa és un projecte de pau i hem d’estar preparats per garantir aquesta pau.

¿La derrota de Viktor Orbán a Hongria pot significar un punt d’inflexió a l’avenç de l’extrema dreta a Europa?

La derrota d’Orbán és un senyal d’esperança. Aquest no a Orbán és un no a Trump, és un no a Putin, és un no Milei i Abascal, és un no a aquesta política de la por, del rebuig del diferent. El resultat a Hongria ha d’ajudar-nos a entendre que estem en la necessitat d’entendre’ns i d’enfortir les democràcies.

Aquesta setmana, Sánchez ha fet la seva quarta visita a la Xina en quatre anys. Altres líders europeus, com Macron o Merz, també han viatjat a Pequín recentment per buscar noves aliances al marge dels EUA de Trump. ¿Diria que la Xina és un soci fiable per a la UE?

És un soci amb qui hem de treballar i veure de quina manera resolem els desafiaments que es plantegen. Tenim maneres d’entendre el món molt diferents. Però la Xina és un país important amb què negociar en aquest ampli i divers mapa en el qual Europa s’ha de moure.

Espanya s’ha mostrat molt contundent amb Israel des de l’inici de la guerra de Gaza, una fermesa que també s’ha repetit amb el conflicte a l’Iran i l’ofensiva al Líban. Cada cop més països, com França o Alemanya, s’hi afegeixen, mentre Brussel·les manté un perfil més baix. ¿Com creu que haurien de reaccionar la Comissió i el Consell?

De la mateixa manera que hem defensat Ucraïna davant l’agressió de Rússia, Europa ha de respondre amb la mateixa fermesa i unitat a conflictes com els del Pròxim Orient, l’Iran, el Líban i Palestina. La política exterior és complexa i no sempre permet prendre decisions fàcils, però m’hauria agradat veure una Comissió Europea més vocal i activa en aquest àmbit.

L’actual composició del Parlament Europeu, amb més pes per part de l’extrema dreta, està alterant els equilibris tradicionals i el PPE està tirant endavant projectes amb els vots d’aquests grups. ¿Creu que el cordó sanitari s’ha trencat per sempre?

Podem dir que el Partit Popular ha perdut el complex. El Grup Socialista estén la mà a cooperar, a entendre’ns des de la diferència, pensant què és el millor per als ciutadans i per a Europa, però no permetrem que, mentre nosaltres garantim l’estabilitat institucional, les polítiques es negociïn amb l’extrema dreta.

n

Subscriu-te per seguir llegint