El Govern s’imposa a TikTok per buscar el vot de la joventut «dretanitzada»

«¡Més TikTok! L’hi dic com a mare d’una nena de 18 anys». Aquest consell –gairebé ordre– el va rebre aquesta setmana

quan passejava pels voltants del Congrés. La dona es va aturar davant el portaveu d’ERC per advertir-lo del que s’entreveu amb una joventut tendent a l’extrema dreta. Rufián ja va captar la importància de les xarxes socials fa anys i va desembarcar a

el 2021. No va ser l’únic.

(PSOE) i

(PP) ja remenaven aquell any aquesta plataforma i mesos després va arribar

per agafar les regnes. No obstant, en pocs mesos, el Govern ha aconseguit imposar-se a TikTok amb la missió de buscar el vot jove, escorat cap a l’extrema dreta, segons totes les enquestes.

Va ser a principis de setembre que

va donar el tret de sortida perquè l’Executiu es llancés a la conquesta de TikTok. «En el costat correcte de la història», va titular el president del Govern el seu primer vídeo, en el qual explicava la posició sobre el conflicte a Gaza. Des d’aleshores, ha acumulat prop de 800.000 seguidors i junt amb els altres 12 ministres amb presència en la xarxa social sumen prop d’1,4 milions de seguidors. Una xifra que supera l’1,25 milions que acumulen els 10 membres del Comitè Executiu Nacional de Vox amb compte a TikTok i que estan molt lluny dels poc més de 100.000 seguidors que reuneixen els dirigents del Comitè de Direcció del PP.

Xarxes socials i Vox

«Segons les enquestes, la gent d’entre 18 i 25 anys està molt més orientada a votar l’extrema dreta i és una manera d’intentar arribar a ells», explica el doctor en Comunicació i professor de Periodisme a la Universitat de Santiago de Compostel·la, Rubén Rivas, després d’explicar que l’Executiu persegueix una «estratègia clara d’intentar barrejar política amb una idea de continguts més pròxims en una plataforma que està molt orientada a aquest públic juvenil». Així, insisteix que el Govern busca acostar-se a aquest votant jove que és «el més allunyat».

Les enquestes ratifiquen aquesta interpretació. Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), són els joves d’entre 18 i 24 anys els que menys suport donen al PSOE i entre els quals despunta Vox. Un 14% votarien el partit d’extrema dreta, davant un 12,4% que escollirien la papereta socialista. A més, segons un altre estudi del CIS del desembre passat, un 43,5% dels joves d’entre aquestes edats asseguren que són les xarxes socials el que més influeix en les seves opinions polítiques, davant altres mitjans com la televisió (7,2%), la ràdio (0,9%) i els diaris (0,7%).

En concret, el maig del 2025, més del 50% dels joves d’entre 18 i 24 anys van assegurar que s’informaven a través de TikTok, segons un informe del CIS sobre audiències de mitjans de comunicació social. «El que ha fet Pedro Sánchez és clarament acostar-se a nous públics que estan en aquesta deriva cap a la dreta i l’extrema dreta. Era un salt que havien de fer si no volien deixar un marge de votants importants sense atendre i sense tenir les seves propostes i el que estaven fent des del Govern», apunta la professora de Xarxes Socials de la Universitat CEU San Pablo, Ainhoa Torres.

Reconquistar espais

La irrupció de Sánchez a TikTok no perjudica, no obstant, els mèrits ja aconseguits per Abascal en aquesta plataforma. El líder de Vox, a diferència del president del Govern, puja vídeos principalment de les seves intervencions al Congrés, en mítings o en entrevistes. Tot i així, té prop d’un milió de seguidors i supera els 27 milions de ‘m’agrades’. «La dreta ha sabut traslladar millor els seus missatges», explica Eva Campos-Domínguez, experta en comunicació política i xarxes de la Universitat Complutense de Madrid.

No obstant, apunta que en els últims mesos s’està produint «un canvi» en què l’esquerra està «tenint la necessitat d’apropiar-se dels símbols i de la comunicació simbòlica» i que TikTok forma part d’aquesta tendència. En aquest sentit, Rivas afegeix que ara «s’ha obert la batalla pel relat» en les xarxes socials i els partits de l’esquerra aposten per «aquest tipus d’estratègies per veure si de veritat són capaços d’arribar a aquest públic que els havia quedat una miqueta abandonat».

Malgrat l’èxit, els experts apunten que l’aposta de l’Executiu pot tenir els seus riscos. Torres assenyala que la política tracta temes seriosos i que els «codis de llenguatge de TikTok són mer entreteniment», de manera que es poden desvirtuar els assumptes que cal tractar. En la mateixa línia, Campos-Domínguez explica que existeix el debat sobre si l’ús d’aquest tipus de plataforma «acaba sent la simplificació de la política o bé una altra manera de comunicar la política», ja que es pot caure en el «fenomen de l’‘influencer’», en què els usuaris no creuen «el que té més dades, el que té millor oratòria, sinó al que sent més pròxim».