Trump mira d’equilibrar costos amb la seva estratègia a l’estret d’Ormuz

Donald Trump va tornar a fer marxa enrere dimarts, aquesta vegada respecte al seu ultimàtum per reiniciar la guerra amb l’Iran, un patró ja familiar a l’arriscada partida geopolítica que lliura a l’Orient Mitjà. El líder nord-americà va apostar per donar una altra oportunitat a les negociacions mentre manté el bloqueig dels ports iranians a l’estret d’Ormuz, una maniobra que ha servit per treure a l’Iran l’avantatge estratègic que mantenia a l’estret i augmentar els costos per a l’economia persa durant l’alto el foc. El republicà creu que el bloqueig nord-americà podria obligar Teheran a rebaixar les seves pretensions en les negociacions, que segons ell mateix, podrien començar a finals d’aquesta setmana. En qualsevol cas, la Casa Blanca va assenyalar durant la jornada que la treva no és indefinida i que el president està disposat a donar a l’Iran "entre tres i cinc dies" per presentar "una proposta unificada" en la pròxima ronda de negociacions.

Inicialment estava previst que arrenqués dimarts passat a Islamabad, però va acabar avortant-se abans que les parts posessin rumb a la capital pakistanesa. Des de Washington, l’ajornament s’ha venut com una decisió tàctica per donar temps als aiatol·làs a consensuar les seves posicions davant l’aparent fragmentació del seu lideratge. Un problema derivat en gran mesura de l’assassinat dels seus principals dirigents durant els més de 40 dies de guerra que van precedir l’alto el foc. Per complicar una mica més les coses, la Casa Blanca afirma que el líder suprem, Mojtaba Khamenei, està ferit i desfigurat, cosa que complicaria la presa de decisions a la cadena de comandament iranià.

"Hem vist que hi ha una fractura total dins de l’Iran entre els negociadors i els militars. I cap de les parts té accés al líder suprem, que no està responent", ha dit a Axios una d’aquestes fonts. Curiosament, també l’Iran va apuntar a un problema similar a l’equip nord-americans que va negociar durant 20 hores el 12 d’abril a Islamabad, el primer intent per solucionar un contenciós que li va costar a Barack Obama i els seus aliats ni més ni menys que 20 mesos de converses el 2015. Un assessor del president del Parlament iranià, l’home al capdavant de les negociacions, va dir recentment que, en la primera ronda, la delegació nord-americana no tenia les seves pretensions clares ni l’autoritat per prendre decisions. Una idea que el vicepresident J.D. Vance va confirmar aparentment després a l’afirmar que, durant la reunió a Islamabad, que ell mateix va encapçalar, va parlar almenys una dotzena de vegades amb Trump.

Costos creixents

Sigui com sigui, els costos continuen augmentant per a l’economia mundial. El tancament dual de l’estret d’Ormuz ha encarit els combustibles, els fertilitzants i els aliments. El secretari d’Energia de la Unió Europea va advertir ahir que la guerra li està costant a Europa uns 500 milions d’euros al dia i que els danys per a empreses i consumidors podrien ser duradors si la guerra es prolonga.

La sagnia, no obstant, corre ara en totes les direccions, des que els EUA se sumés al bloqueig d’Ormuz fa 10 dies, prèviament només implementat per l’Iran. Aquest bloqueig està lluny de ser el "tremend èxit" que Trump va proclamar aquest dimarts, ja que segons la consultora Vortexa, dedicada a monitoritzar el trànsit marítim, 34 petroliers i mercants vinculats a l’Iran han travessat l’estret des que el Pentàgon es va comprometre a tancar el trànsit als vaixells iranians.

En qualsevol cas, és un cop addicional d’envergadura per a la malmesa economia persa, que ha perdut des d’aleshores la seva capacitat per exportar hidrocarburs o importar les matèries primeres que tant necessita per mantenir la seva economia a la superfície.