El ministre d’Exteriors de l’Iran aborda amb líders pakistanesos una possible segona ronda de negociacions amb els EUA

El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, s’ha reunit aquest dissabte amb el seu homòleg pakistanès, Ishaq Dar, el cap de l’Exèrcit del Pakistan, Asim Munir, i el primer ministre del país asiàtic, Shebhaz Sharif, en preparació d’una possible segona ronda de negociacions amb els EUA, que podria celebrar-se aquest diumenge o dilluns.

Aquest divendres a la nit, la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Levitt, va confirmar que Washington enviava el seu cap negociador, Steven Witkoff, i Jared Kushner, gendre del president nord-americà, Donald Trump. Teheran ha afirmat per activa i per passiva, no obstant, que Araghchi no es reunirà amb els nord-americans. Aquesta negativa, no obstant, pot canviar en qualsevol moment.

«Araghchi tan sols s’ha trobat amb alts oficials del Pakistan per parlar dels seus esforços de mediació per acabar amb la guerra d’agressió dels EUA. No hi ha cap reunió programada amb Washington. Tan sols entregarem les nostres observacions al Pakistan», ha declarat en un missatge a les xarxes aquest dissabte el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, que ha confirmat que la delegació iraniana ja ha marxat del Pakistan en direcció a Oman.

No obstant, la Casa Blanca assegura que Witkoff i Kushner viatgen a Islamabad perquè «els iranians han volgut parlar en persona». Araghchi ha entregat una proposta aquest dissabte al Pakistan, que entregarà aquest text a Kushner i Witfokk una vegada arribin a la capital del país asiàtic. Haurien d’arribar durant la nit d’aquest dissabte.

«Agraïm al Govern pakistanès, en especial al mariscal de camp Munir, els seus esforços per acabar amb la guerra i aconseguir l’alto el foc», ha declarat Araghchi després de la reunió. Dar, el ministre d’Exteriors pakistanès, ha assegurat després de la trobada que Islamabad continua amb els seus esforços de mediació, sense donar més detalls.

Plantades i secretisme

La incertesa entorn d’aquesta segona ronda de negociacions –que s’hauria de celebrar dues setmanes després de la primera, que va acabar en «fracàs»– va començar fa una setmana, quan l’Iran va assegurar que no atendria les xerrades, programades per a aquest dimecres passat, al·legant el doble bloqueig d’Ormuz.

Trump va estendre l’alto el foc temporal, i tot i que el Pakistan insistia, a través de filtracions anònimes a la premsa, que les xerrades tindrien lloc, els EUA van haver de cancel·lar el viatge del vicepresident, J.D. Vance, Witkoff i Kushner a última hora. La reunió mai es va produir.

Des d’aleshores, Islamabad ha aturat les filtracions i l’intercanvi de missatges s’ha realitzat amb un secretisme total. Fins i tot Trump –de moment– ha frenat durant els últims dos dies els seus missatges incendiaris a les xarxes socials, una suposada petició de la República Islàmica. Tot i així, res està clar: Araghchi s’ha dirigit aquest dissabte després de les seves reunions a Islamabad cap a Masqat, Oman, per després volar en direcció a Moscou.

A partir d’allà ja no hi ha pla. Els rumors apunten que si el text entregat als EUA a través del Pakistan aquest dissabte rep una resposta positiva, llavors Araghchi podria tornar directament a Islamabad per trobar-se amb Kushner i Witkoff. Però com és costum en aquestes negociacions, res està confirmat. 

«Les declaracions anònimes d’oficials pakistanesos no reflecteixen la posició oficial del Pakistan. Aconsellem als mitjans de comunicació que evitin fer periodisme especulatiu, i se centrin només en declaracions oficials», ha dit Dar després de la seva reunió amb Araghchi. Amb això, Dar ha donat a entendre que les filtracions acabaran.

Punts espinosos

L’Iran i els EUA tenen molts punts en discòrdia, com el recolzament de Teheran de les seves milícies afins a la regió, les garanties que demana la República Islàmica si no és atacada de nou o possibles reparacions de guerra. Però els assumptes espinosos i on hi ha les diferències més grans són sobretot dues: l’estatus de l’estret d’Ormuz i el futur del programa nuclear iranià.

Teheran reclama controlar el pas per l’estret –compartit amb Oman– encara que hagi acabat la guerra. Els EUA i tots els països del Golf rebutgen aquesta demanda. Per Ormuz, abans del conflicte, sortia el 20% del total mundial de cru i gas.

D’altra banda, Washington exigeix a l’Iran que entregui els 440 quilos d’urani altament enriquit que el país persa té a nivells superiors al 60%, molt pròxims al 90% necessari per desenvolupar la bomba nuclear.

Oficials perses han assegurat durant les últimes setmanes que aquest urani és el seu «patrimoni nacional», i que enriquir urani a través del seu programa nuclear és el seu «dret sobirà». L’Iran, no obstant, és membre del Tractat de No Proliferació Nuclear, que estipula que l’únic enriquiment permès és el destinat a usos civils. L’energia nuclear tan sols requereix un enriquiment pròxim al 3%.