Descobreix els set Patrimonis de la Humanitat que es troben a Catalunya: des de conjunts monumentals fins a festes populars

A mesura que passen els anys, la humanitat va deixant la seva empremta al món a través de construccions impressionants que reflecteixen les diferents cultures i creences.

Des de la perfecció geomètrica de les piràmides d'Egipte fins a la majestuositat del Coliseu romà, passant per l'harmonia de la gran muralla xinesa, cadascuna d'aquestes obres ens transporta a un altre temps i a un lloc diferents.

Per visitar alguns dels Patrimonis de la Humanitat no cal anar gaire lluny: i és que Catalunya compta amb sis conjunts monumentals inscrits a la llista oficial de la Unesco.

Les obres d'Antoni Gaudí

Les obres de l'arquitecte català Antoni Gaudí han estat les primeres a entrar al llistat oficial. El 1984 van ser declarats Patrimoni de la Humanitat el Parc Güell, el Palau Güell i la Casa Milà, tots situats a Barcelona.

El 2005 es va decidir ampliar el títol a quatre edificacions més: la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló, juntament amb la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat, Barcelona).

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Més endavant, el 1991 es va afegir a la llista el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat el 1151.

Localitzat a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), al terme municipal de Vimbodí i Poblet, és un dels conjunts monàstics més importants d'Europa i va ser el panteó reial de la Corona d'Aragó fins a la seva extinció al s. XV.

Alguns dels elements més destacats del monestir són l'església, un conjunt renaixentista d'alabastre blanc; la bella capella gòtica de Sant Jordi -edificada a l'època d'Alfons el Magnànim (s. XV)- i la porta reial, una grandiosa construcció gòtica flanquejada per dues torres.

Palau de la Música i Hospital de Sant Pau

El 1997 es van afegir a la llista de la Unesco dues construccions barcelonines de Lluís Domènech i Montaner, el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau, dues obres mestres del Modernisme català que va florir a principis del segle XX a Barcelona.

Tots dos edificis són dues de les edificacions més emblemàtiques de l'arquitecte: el Palau destaca per la seva espectacular sala de concerts plena de llum natural, mosaics, vitralls i escultures que converteixen la música en una experiència visual.

L'antic Hospital de Sant Pau, per la seva banda, és un conjunt de 27 pavellons envoltats de jardins decorats amb ceràmica i detalls ornamentals que combinen funcionalitat i bellesa.

Conjunt Arqueològic de Tàrraco i Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Ja l'any 2000 es van incloure al llistat el Conjunt Arqueològic de Tàrraco i les Esglésies romàniques de la Vall de Boí (Alta Ribagorça, Lleida).

La ciutat de Tàrraco, l'actual Tarragona, és l'assentament romà més antic de la península Ibèrica i va tenir un paper molt important en el disseny urbà romà, que va servir de model per a capitals provincials de la resta del món.

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, un dels més extensos conservats a Espanya, està format per 14 emplaçaments i monuments situats a Tarragona i els seus voltants.

La Vall de Boí destaca per la concentració d'esglésies d'un mateix estil arquitectònic, ben conservades i en perfecta harmonia amb l'entorn. És més, tots els llogarets d'aquesta vall posseeixen com a mínim una església romànica dels segles XI i XII.

La Patum de Berga

El sisè Patrimoni de la Humanitat català no és cap monument, sinó que es tracta d'una festa, la Patum de Berga.

Els seus orígens es remunten a la segona meitat del segle XIV i és una representació popular de caràcter religiós. Se celebra durant cinc dies de la setmana de Corpus Christi, entre finals del mes de maig i finals del mes de juny.

La barreja de gent, foc, música i dansa, la persistència del teatre de carrer medieval i dels components rituals la distingeixen de les altres festes de la zona.

Castellers

Finalment, el 2010 es van incloure els Castells, una de les tradicions més originals del folklore català.

Consisteix en la construcció de torres humanes de diversos pisos d'alçada per grups de persones que es col·loquen successivament uns damunt de les espatlles dels altres.

Els castellers estan organitzats en colles castelleres, grups d'homes i dones de totes les edats que s'entrenen junts durant tot l'any per a les actuacions.