De Reagan a Trump: l’Hotel Hilton torna a ser escenari d’un intent de magnicidi 45 anys després

A l'Hotel Hilton de Washington, que al seu ampli saló acull el tradicional sopar de corresponsals de la Casa Blanca, hi ha una placa que recorda que allà davant, a les 14.27 hores del 30 de març del 1981, es va produir l’intent frustrat d’assassinat del president dels Estats Units Ronald Reagan. 45 anys després, i en un país on han sigut assassinats fins a quatre presidents en exercici, l’actual mandatari Donald Trump i la seva dona Melania van haver de ser evacuats del sopar de corresponsals després que el Servei Secret evités que un home armat accedís al saló on se celebrava l’esdeveniment.

El tirador, identificat com Cole Tomas Allen, un professor californià de 31 anys, va ser interceptat i reduït per les forces de seguretat en un dels últims controls de seguretat que donaven pas al saló d’actes de l’hotel. Armat amb una escopeta, una pistola i ganivets, va disparar en almenys una ocasió abans de ser detingut, ferint un membre del Servei Secret que es troba en bon estat gràcies a la protecció de l’armilla antibales.

Trump, objecte de tres atemptats

Amb aquest, Donald Trump ha sigut objecte de tres atemptats en els últims anys, una xifra sense precedents en la història moderna que evidencia la polarització política que viuen els Estats Units, on, això sí, els Arxius Nacionals recullen que s’han produït intents de magnicidi contra un de cada quatre presidents des del 1865.

Va ser a la sortida d’una conferència al mateix Hotel Hilton de Washington, el 30 de març del 1981, quan Reagan va ser disparat per John Hinckley Jr., un inestable jove de 25 anys que va confessar haver atemptat contra el president per atraure l’atenció de l’actriu Jodie Foster.

Va disparar fins a sis vegades sobre Reagan i el seu equip aquella tarda, i va ferir Reagan sota l’aclaparadora esquerra després que una de les bales rebotés a la limusina. També va ferir el policia local Thomas Delahanty, l’agent del Servei Secret Tim McCarthy i el secretari de premsa de la Casa Blanca James Brady, que va quedar amb una discapacitat permanent després de rebre un impacte de bala al cap.

Quatre presidents assassinats

Abraham Lincoln el 1865, James A. Garfield el 1881, William McKinley el 1901 i John F. Kennedy el 1963; són quatre els presidents nord-americans en exercici que han sigut assassinats al llarg de la història. Una estadística que, segons els Arxius Nacionals dels EUA, equival al fet que un de cada nou presidents ha perdut la vida en mans d’un agressor.

El primer va ser Lincoln, abatut a boca de canó al Teatre Ford de Washington per l’actor confederat John Wilkes Booth mentre assistia a una funció teatral. El van seguir Garfield, afusellat en una estació de ferrocarril de la capital per un aspirant a càrrec públic ressentit, i McKinley, ferit per dues bales durant un acte públic a Buffalo.

McKinley va arribar a dissuadir els presents de linxar el seu atacant, però va morir una setmana després, ja que una de les bales mai va poder ser extreta. Kennedy va tancar aquesta negra llista el 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), quan l’exmarine Lee Harvey Oswald li va disparar des d’un edifici pròxim durant una desfilada amb automòbil descapotable.

Els intents fallits de magnicidi també sumen una llarga llista. Theodore Roosevelt va sobreviure el 1912 a un tret al pit mentre pronunciava un discurs a Milwaukee (el full plegat del text que duia a sobre va esmorteir el projectil).

El 1950, dos nacionalistes porto-riquenys van irrompre a Blair House, residència provisional de Harry Truman; l’agent Leslie Coffelt va morir en el tiroteig, igual com un dels atacants. Gerald Ford va patir dos atemptats en un mateix mes del 1975, i Bill Clinton va estar el 1994 a prop d’un home que va disparar 29 projectils contra la reixa nord de la Casa Blanca.