Auge, caiguda i restitució

Jordi Pujol va ser consagrat, com a president, fins al punt més alt de la política catalana i defenestrat després, quan va confessar l’existència de la seva fortuna oculta a Andorra. En els últims anys, el seu paper polític ha tornat a ser reivindicat en diversos actes públics.

El president de la reconstrucció nacional.

La seva lluita clandestina contra el règim i el seu pas per la presó el van convertir en un símbol antifranquista. Va guanyar per sorpresa les primeres eleccions de la Generalitat restituïda amb un discurs a favor de la reconstrucció de la nació catalana davant el "sucursalisme" del PSC.

Pujol va ser investit amb el recolzament d’ERC i Centristes de Catalunya i, posteriorment, va aconseguir tres majories absolutes consecutives. Va impulsar estructures amb mentalitat d’Estat, va crear TV3 i va situar Catalunya en el panorama internacional. Fins i tot va esquivar les acusacions derivades de la gestió de Banca Catalana, gràcies al fet que va arrelar el relat que atacar la seva persona suposava anar contra Catalunya. Es va consolidar el paper de Marta Ferrusola com a primera dama.

La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 es va convertir en un pols entre Pujol i el llavors alcalde socialista Pasqual Maragall. En aquesta època va començar la coneguda estratègia del peix al cove. Pujol va recolzar primer Felipe González com a president del Govern i després, quan la corrupció va colpejar el seu Executiu, José María Aznar. L’anomenat pacte del Majestic va donar rèdits a Convergència, com el traspàs de les competències de trànsit als Mossos i el final del servei militar.

Després de 23 anys en el poder, Pujol va acceptar ser rellevat. Va dipositar la seva confiança en Artur Mas i es va retirar amb una imatge de gran estadista i catalanista. Mas va guanyar les eleccions en escons, però no en vots, i Maragall va ser investit president amb els vots d’ERC i ICV. "És com si ens haguessin entrat a robar a casa", va dir Ferrusola.

Del 3% a la gran confessió.

El 2005, durant un ple monogràfic sobre l’ensorrament d’un edifici al Carmel per les obres al metro, la tensió entre Mas i Maragall va arribar a tal nivell que el llavors president va exposar en públic les sospites de corrupció de CiU, després que EL PERIÓDICO, en un editorial del 24 de febrer del 2005, posés sobre la taula el possible finançament irregular del partit. "Vostès tenen un problema i es diu 3%", va afirmar en seu parlamentària. A partir de llavors, van créixer les sospites de corrupció entorn de CiU.

Convergència va recuperar la Generalitat el 2010, però Victoria Álvarez va afegir més llenya al foc. L’examant de Jordi Pujol Ferrusola va mantenir un dinar a La Camarga amb la llavors líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Álvarez va explicar a la dirigent popular que el fill gran de l’expresident tenia diners a Andorra i que viatjava al principat amb grans sumes de bitllets. La conversa va ser gravada i, dos anys després, es va fer arribar a la policia a través d’un anònim. Era el 2012 i Convergència començava a navegar cap a l’independentisme.

El juliol del 2014, Oriol Pujol, fill de l’expresident, va deixar la secretaria general del partit, després de ser imputat per tràfic d’influències en l’adjudicació de diverses estacions d’ITV. I, després de diferents informacions als mitjans de comunicació que apuntaven que la família Pujol guardava diners a l’estranger, va arribar la gran confessió.

L’expresident va reconèixer en una carta que la seva família havia mantingut, fora de l’Estat i sense declarar, una abundant quantitat de diners. Pujol va assegurar que es tractava d’una herència del seu pare Florenci. La confessió de Pujol va ser una bomba per a la seva figura i per al partit que havia creat. Va ser el seu deixeble, Mas, qui li va retirar tots els honors a quatre mesos de la consulta independentista del 2014.

La cúpula de Convergència va considerar que el projecte estava massa tacat per la corrupció i va apostar per dissoldre’l i crear una altra formació que s’aïllés també de l’independentisme. Pujol es va mantenir en l’ostracisme i el seu fill Oriol va entrar a la presó.

Retorn a la vida pública.

Quan va començar a transcendir com la policia patriòtica del PP havia posat en el punt de mira la família Pujol, l’expresident va anar reprenent gradualment la seva vida pública. A finals del 2022 va tornar al Parlament per a la celebració del seu 90è aniversari i poc després va acompanyar Xavier Trias en el seu primer acte de campanya per a les eleccions municipals del 2023.

En les eleccions del 2024, l’expresident va demanar el vot per a l’expresident Carles Puigdemont i en els mítings de Junts van començar a referir-se al seu llegat. El PSC també va reivindicar el paper de Pujol en l’autogovern i Salvador Illa el va convidar al Palau de la Generalitat quan va accedir a la presidència el 2024.

Dotze anys després de la confessió, els seus hereus han arribat a la conclusió que el seu llegat polític pesa més que l’ombra de la corrupció que envolta la seva figura, i han reobert el debat sobre si va ser un error dissoldre Convergència i renegar del seu passat.