Duel clau en la indústria de la IA
Comença el judici de Musk contra el director executiu d’OpenAI
La demanda presentada per l’home més ric del món busca una indemnització milionària i destituir Altman

Sam Altman, cofundador i CEO d'OpenAI, parla durant una taula rodona sobre el futur de la intel·ligència artificial a la Technical University Berlin (TU Berlin). / Sebastian Christoph Gollnow/dpa / Europa Press
Carles Planas Bou
El 25 de maig del 2015, Sam Altman va enviar un correu a Elon Musk amb una proposta per canviar el món: construir el sistema d’intel·ligència artificial més poderós per així compartir els seus beneficis amb la societat. A finals d’aquell any, tots dos van cofundar OpenAI, el laboratori sense ànim de lucre que el 2022 va crear ChatGPT. Però quatre anys abans d’arribar a la seva fita més gran, l’home més ric del planeta va abandonar el projecte després de fracassar a l’intentar prendre’n el control total.
Més d’una dècada després de la seva aliança, els dos magnats tecnològics s’enfronten en una batalla legal que pot alterar la indústria. La derrota de Musk va mutar en un ressentiment personal cap a Altman i altres directius de la start-up, com el president, Greg Brockman, fins a desembocar en una demanda. Presentada el 2024, la querella acusa els capitostos d’OpenAI d’aprofitar-se dels recursos econòmics de Musk i d’incomplir l’acord fundacional –que establia una IA "per al bé públic" que s’havia d’anteposar als interessos comercials– al convertir-se en una empresa amb ànim de lucre.
El judici que va començar ahir a Califòrnia haurà de determinar si Altman va enganyar Musk al convèncer-lo perquè financés OpenAI com una iniciativa sense ànim de lucre, sols per negar aquest propòsit un cop va tenir una multimilionària inversió de Microsoft, principal suport econòmic de l’empresa. Musk va invertir uns 38 milions de dòlars en una firma ara valorada en 852.000 milions. L’amo de Tesla, SpaceX i la xarxa social X considera que així va ser. Per això desitja una indemnització que podria superar els 180.000 milions de dòlars, la destitució d’Altman i Brockman i alterar de nou l’estructura empresarial d’OpenAI.
Per la seva banda, OpenAI diu que Musk coneixia i recolzava la conversió del projecte en una companyia amb ànim de lucre, fet que s’evidencia en emails presentats com a prova abans del judici.
El judici pot tenir implicacions significatives a Silicon Valley. Si la demanda prospera, Musk perjudicaria OpenAI i dificultaria que sortís a borsa. La seva victòria seria la d’altres competidors com Google, Anthropic o la xinesa DeepSeek. Si fracassa, Altman consolidaria el seu poder al capdavant d’una de les empreses més influents del món.
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe