Jordi Pujol Jr. admet que va cobrar per "informació privilegiada"

Una vegada que el tribunal ha adoptat una decisió sobre l’expresident català Jordi Pujol Soley, el primer acusat a declarar ha sigut el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que és qui s’enfronta a la petició de pena més elevada: 29 anys de presó. S’hi ha centrat bona part del judici que va començar al novembre a l’Audiència Nacional, ja que les acusacions contra la família passen, sobretot, per determinar si els treballs d’assessorament pels quals va cobrar quantitats milionàries van ser reals o simulats per justificar el cobrament de comissions il·legals pagades per empreses per resultar adjudicatàries d’obra pública.

En provar de donar llum sobre aquest punt, que suposa la clau del judici, s’ha centrat la primera jornada en què ha prestat declaració el fill gran de l’exmandatari, que ha assegurat que les seves tasques d’assessorament eren reals i consistien a manejar "informació privilegiada en un moment en què no es feia". Fins i tot, al defensar la seva intermediació a la refineria de Repsol a Cartagena (Múrcia), ha dit que es van dirigir a ell perquè sabien que "feia al ‘lobby’", cosa que li va permetre conèixer la intenció de la petrolera d’ampliar aquestes instal·lacions abans que es fes pública.

"Si dic una catalanada, disculpin-me", ha començat Jordi Pujol Ferrusola la seva declaració davant el tribunal, ja que ha optat per utilitzar el castellà. El fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha anat al gra: "¿Quan va tenir vostè coneixement dels fons d’Andorra?". L’acusat ha explicat que va saber "vagament" el 1976 o el 1977 de l’existència de fons a l’estranger, quan el seu avi, Florenci Pujol, li va comentar que no els "faltaria res".

Això sí, ha precisat que no en va tenir coneixement exacte d’això mentre el seu pare era president de la Generalitat ni va conèixer l’origen dels diners. Se’n va assabentar, segons la seva versió, anys després, després de la mort del seu avi, el 1980. Va ser en una reunió feta el 1990 en què van participar tots els germans, la seva mare, Marta Ferrusola, i Joaquim Pujol, que era qui fins aleshores havia gestionat els fons de la família a l’estranger. El seu pare no estava en aquesta trobada, ha precisat. "Va ser una ordre de Joaquim Pujol" que ell el substituís en la gestió d’aquesta fortuna, ha assenyalat. En aquesta reunió, Joaquim Pujol li va dir que anés a la Banca Reig i que allà li donarien instruccions sobre els fons. Es va reunir, fins i tot, amb Òscar Reig, un dels propietaris de l’entitat bancària. L’acusat ha assegurat que va ser el banquer qui li va explicar en què consistia el llegat i li va aconsellar sobre les persones que podien ajudar-lo a gestionar els diners: 110 milions de pessetes –uns 601.000 euros– i 390 milions de pessetes –uns 2,3 milions d’euros– en títols.

"No confiava en el país"

Segons el primogènit de l’expresident, als germans els van dir que l’avi havia deixat aquests diners a la família perquè "no confiava en el país" ni en "l’activitat política del meu pare", llavors president de la Generalitat. Fins i tot ha recordat que el seu avi Florenci i el pare de la seva mare li van ensenyar camins pels quals escapar a França si a Catalunya les coses es posaven malament. Jordi Pujol Ferrusola ha aclarit que aquest llegat no figura en l’herència del seu avi perquè eren "fons opacs" i no declarats a Hisenda.

Així, va relatar que li van ensenyar una carta dirigida a la seva mare, Marta Ferrusola, en la qual el seu avi explicava l’existència d’aquests fons a l’estranger, però en què "faltaven pàgines". El primogènit va deixar clar que cap dels germans va tenir "dependència" dels diners dipositats a Andorra, va detallar que va ser decisió del seu pare confessar el juliol del 2014 l’existència d’aquests fons, i va admetre que va tenir diners a l’estranger, però va dir que els seus comptes "són transparents".

Subscriu-te per seguir llegint