Abascal, davant el risc del primer retrocés que encoratgi els crítics

Com és habitual en ell, Santiago Abascal viurà instal·lat a Andalusia fins que s’acabi la campanya de les autonòmiques el 15 de maig. Encara que no li agrada que es remarqui així, tornarà a entreveure’s com el candidat de facto de Vox i eclipsarà en bona part el candidat real, Manuel Gavira, que debuta com a tal, després del fracàs que va suposar fa quatre anys l’opció de Macarena Olona, avui fora del partit després d’un procés que la va portar a enfrontar-se al líder de l’extrema dreta.

El Parlament andalús no sembla un lloc qualsevol per a Vox. La cambra autonòmica, al contrari, és la primera institució en què va obtenir representació, en contra de molts pronòstics, a finals del 2018. En aquella ocasió, a més, es va convertir en una força clau per al canvi en el Govern de la Junta, on Moreno Bonilla amb un dels pitjors resultats del PP, en coalició amb Ciutadans, molt en augment per aquella època, va posar fi a quatre dècades ininterrompudes del PSOE al capdavant de l’Executiu autonòmic. Passada gairebé una dècada d’aquella fita inaugural en la història de Vox, que li va donar l’impuls imprescindible per arribar a convertir-se en la tercera força política d’Espanya, el possible resultat d’aquí dues setmanes deixa uns enormes interrogants per al partit. Després d’uns mesos en què el vent de la inèrcia demoscòpica bufava de cua, cosa que feia disparar a tot arreu les especulacions fins i tot sobre un sorpasso sobre el PSOE andalús, ara els pronòstics són una mica més cautelosos. Fins al punt que no es descarta que fins i tot acabin empitjorant els números de fa quatre anys (14 escons i un 13% del vot).

Tot retrocés, per mínim que sigui, donaria munició al grup de crítics interns que tenen els seus principals dirigents en l’exportaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, i en l’exsecretari general, Javier Ortega Smith, ja expulsat formalment com a militant.