L’esquerra busca la seva reconciliació a l’autonomia pensant en les generals

Andalusia serà l’escenari del primer gran assaig de la reconciliació de l’esquerra abans de les eleccions generals, en què testarà la seva capacitat de mobilització després del sonat divorci dels últims anys. Així, la combinació d’IU, Podem i Sumar, sota la coalició de Per Andalusia, tornarà a enfrontar-se a les urnes per primera vegada des del 2023. Aquella va ser l’última cita electoral en què van conviure aquestes tres forces sota una mateixa marca, tot i que l’idil·li no va durar gaire. Quatre mesos després dels comicis, el desembre del 2023, els diputats de Podem van trencar amb Sumar i se’n van anar al Grup Mixt del Congrés, cosa que va obrir una batalla per l’hegemonia que encara es lliura a l’esquerra del PSOE.

La coalició de Per Andalusia ja es va presentar el 2022 amb una candidata d’IU, Inma Nieto, que va ser recolzada per Yolanda Díaz davant Podem, que va voler situar el seu candidat, Juan Antonio Delgado. Aquell pacte va estar marcat per l’extrem dels temps: es va registrar a mitjanit, minuts abans expirar el termini per registrar coalicions. Tan al límit que la firma del partit lila no va arribar a registrar-se i va quedar oficialment fora de la coalició, tot i que totes les forces van acabar complint el pacte i els dirigents de Podem es van incloure com a independents en les llistes i van obtenir tres dels cinc diputats de la coalició.

Aquell desacord inicial es va suavitzar amb el pas de la legislatura andalusa, en què la convivència entre diputats de Podem i de la resta de partits va calmar les asprors. Però l’estratègia nacional, amb una aposta per emprendre un full de ruta en solitari, també va acabar per enverinar l’arena andalusa, on la federació lila a Andalusia reclamava un acord que rebutjava la cúpula estatal. La situació es va resoldre amb un cop de volant l’últim dia del termini, quan van arribar a un acord in extremis.