Crisi política a Romania

El descontentament social i les tensions polítiques pel draconià pla d’ajustament pressupostari impulsat pel primer ministre conservador, Ilie Bolojan, han desencadenat una greu crisi en la coalició governamental proeuropeista de Romania, un país estratègic al flanc oriental de la Unió Europea (UE) i l’OTAN. El Partit Socialdemòcrata (PSD), el principal partit de Romania i el membre més important de la coalició governamental, va abandonar el 23 d’abril el Govern quadripartit pel cost social dels ajustos, l’actitud inflexible del primer ministre i les seves noves mesures d’austeritat.

El pla de Bolojan, del Partit Nacional Liberal (PNL) i filial del Partit Popular Europeu, de suprimir el 20% dels llocs de treball públics i privatitzar les principals empreses estatals ha sigut el detonant d’una crisi larvada des de fa mesos. Davant la intenció de Bolojan de continuar governant en minoria, els socialdemòcrates han presentat una moció de censura amb el suport de la ultradretana Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), el segon partit més gran del Parlament.

Els ajustaments adoptats des del juliol del 2025 per reduir el dèficit públic (9,3% del PIB el 2024), sota la pressió del bloqueig de fons per la Comissió Europea, han tingut un cost molt alt per als treballadors i la classe mitjana, ja que van apujar l’IVA, les cotitzacions socials i els impostos sobre els carburants i l’alcohol, van retallar les pensions netes i les despeses sanitàries i van congelar els salaris del sector públic. Les mesures van frenar el creixement econòmic i van disparar els preus. L’impacte de la guerra a l’Orient Mitjà ha agreujat la situació, limitant el creixement al 0,7% el 2026, segons el Fons Monetari Internacional, i pujant la inflació al 9,9% al març, segons l’índex de preus nacional.

El pla d’ajust ha esquivat problemes greus com és el cas de la corrupció, la injustícia tributària i el frau fiscal, que només en l’IVA s’estima en 10.000 milions d’euros anuals, segons l’economista Andrei Caramitru. Al contrari, l’ajust va accentuar la desigualtat al segon país més pobre de la UE. El 10% més ric acapara el 41,1% de la renda nacional, mentre que la meitat dels romanesos només rep el 15,3%, segons assenyala el World Inequality Databse. El 10% més ric també acumula el 58,6% de la riquesa del país.

La moció de censura es votarà el 5 de maig en una sessió conjunta de la Cambra de Diputats i del Senat i podria triomfar. Però la caiguda del primer ministre no conduirà a eleccions anticipades, a causa del temor dels socialdemòcrates i els partits conservadors a una victòria de la ultra AUR, a la qual l’últim sondeig d’Inscop dona el 37% dels vots. Les altres forces ultres, Partit dels Joves (POT) i SOS Romania, podrien sumar un 7% addicional.

Suport exterior rus

La credibilitat del sistema polític i dels partits tradicionals està sota mínims a causa de les convulses eleccions presidencials de novembre del 2024 i la polèmica anul·lació dels resultats de la primera volta pel Tribunal Constitucional després de la devastadora derrota dels candidats dels dos partits governants tradicionals (PSD i PNL) i la inesperada victòria del fins aleshores poc conegut Calin Georgescu, que es va atribuir a un suport exterior rus a través de les xarxes socials.

Al voltant del 70% dels votants considera que el sistema polític és molt defectuós, segons apunta un informe del Centre for Eastern Studies de Varsòvia. Els sondejos indiquen que el 70%-80% de romanesos pensa que el país va en la mala direcció.

Les eleccions presidencials repetides el maig del 2025 van tornar a demostrar el rebuig massiu dels romanesos als candidats socialdemòcrata i conservador, exclosos de la segona volta. Va vèncer l’independent Nicosur Dan, alcalde de Bucarest, amb el 53,6% dels vots, davant el líder ultra d’AUR, George Simion, amb el 46,4%. La desautorització a la coalició governamental socialdemòcrata-conservadora, va conduir a la dimissió del líder del PSD i primer ministre, Marcel Ciolacu. El nou Govern de coalició de Bolojan es va constituir el 23 de juny i ha durat 10 mesos.

La moció de censura obre un període d’inestabilitat política. Si Bolojan cau, caldrà negociar un nou Govern amb un altre primer ministre, però amb els mateixos partits i sota l’exigència europea d’ajustos. Si fracassa, Bolojan continuarà al capdavant d’un Executiu en minoria i amb poc suport parlamentari.