La Xina desafia Trump i desobeeix les sancions imposades contra l’Iran en vigílies de la visita del republicà

Un cubà que resideix a Pequín recorda la seva desgràcia després de l’entrada del seu país a la llista estatunidenca de patrocinadors del terrorisme. Des del seu compte de WeChat, una navalla suïssa digital, ja no va poder enviar ni rebre els pagaments quotidians. Poc després va haver de pagar la renovació del seu passaport en metàl·lic, en un país que gairebé l’ha erradicat, perquè també el WeChat i fins i tot el compte bancari del seu consolat a la Xina havien estat cancel·lats. I dies més tard, els funcionaris del banc xinès li van denegar l’obertura del compte que necessitava per al seu negoci perquè pertanyia a "un país d’alt risc". "Va ser humiliant, em van rebutjar davant dels meus socis. El vaig haver d’obrir a nom de la meva esposa xinesa", rememora.

Les sancions dels EUA, que s’estenen a companyies o individus estrangers que operen amb tercers països, són vistes per Washington com a necessàries per a la seva seguretat nacional i els seus interessos econòmics. Per a d’altres, és un atropellament. Als Estats Units, més que la raó, l’assisteixen el seu poder econòmic i el seu padrinatge del sistema financer global: desobeir-les equival a quedar-ne fora. La Xina fa anys que denuncia aquestes sancions per unilaterals i il·legals, però, en contra de la percepció global, les havia complert amb cura. Fins al cap de setmana passat. La seva desobediència aboca a un escenari imprevisible en les relacions bilaterals i l’arquitectura bancària global. Tot just apunta una certesa: amb la seva recent victòria en la guerra comercial s’ha desfet dels seus últims complexos.

El comunicat del Ministeri de Comerç xinès incloïa una triple negativa cap a les sancions estatunidenques: no seran reconegudes, no seran obeïdes, no seran complertes. Al·ludia a les recents mesures aprovades per Donald Trump per estrangular l’economia de l’Iran i, en concret, a la inclusió a la llista negra de refineries xineses. Quatre són les anomenades "teteres", petites companyies privades que compren cru iranià fora del circuit ortodox i del radar internacional. La cinquena, Hengli Petrochemical, és un gegant amb una capacitat pròxima al mig milió de barrils diaris.

Demandes per danys i perjudicis

Pequín ha establert que si bancs, asseguradores o navilieres estatunidenques o d’un altre país tallen les seves relacions amb les cinc refineries per les sancions de Trump, aquestes podran demandar-les davant tribunals xinesos per danys i perjudicis. També s’arrisquen a ser multades per Pequín o incloses en el llistat negre que legitima la congelació de béns i les restriccions comercials. Al sector que opera en tots dos mercats se li presenta un dilema shakespearià: rebre les bufetades de Washington o de Pequín. Un escenari extrem apunta a la desconnexió del sistema financer, amb la Xina obrint camí per als BRICS. És aviat per saber si aquesta desobediència és simbòlica o la primera de moltes.

"La Xina sent que ara és al volant en les seves relacions amb els Estats Units i pot rebutjar les demandes de Trump sense pagar cap cost, així que la seva mesura és molt més que simbòlica. La Xina ha arribat a la conclusió que el futur s’escriu a Pequín i que els Estats Units necessiten més la Xina que no pas a l’inrevés. Els xinesos entenen els cicles de les eleccions estatunidenques i els seus imperatius molt millor que abans", assenyala Stanley Rosen, professor de Ciència Política a l’Institut Estats Units-Xina de la Universitat de Carolina del Sud.

La Xina va aprovar el 2021, a finals del primer mandat de Trump, la vacuna contra els previsibles excessos estatunidencs: la Llei contra l’aplicació extraterritorial injusta de lleis i mesures estrangeres. La va mantenir al calaix fins al cap de setmana passat. El moment no és casual. Aviat Trump aterrarà a la Xina amb la urgència d’aconseguir alguna cosa substancial per alleujar l’anunciat daltabaix republicà a les eleccions de mig mandat.

"Una forma de bullying"

"Les lleis de bloqueig han estat invocades perquè els Estats Units han abusat sovint de les sancions unilaterals i de la jurisdicció de llarg abast, actuant com una policia global i fent servir les sancions per limitar les activitats econòmiques i comercials de les companyies xineses. És, en essència, una forma de bullying", ha explicat Liu Chunsheng, professor de l’Escola de Comerç i Economia Internacional de la Universitat Central, a la premsa hongkonguesa.

També la Xina projecta la seva influència més enllà de les seves fronteres, però molt lluny en freqüència, intensitat i desimboltura. El president de Taiwan, Lai Ching-te, va cancel·lar recentment el seu viatge a Eswatini, l’únic país africà amb què l’illa manté relacions, perquè tres governs li van denegar l’entrada al seu espai aeri. Lai va acusar Pequín de pressions i aquesta va respondre que són nacions sobiranes i que van fer el que tocava. "Els Estats Units, i especialment amb Trump, criden les seves amenaces i no sempre les compleixen. La Xina ho fa rere l’escenari, de manera que la part que l’ofèn coneix el càstig, però sempre queda marge per a desmentiments versemblants".