El sentiment europeista es dispara entre els joves catalans

40 anys després de l’adhesió a la Unió Europea, els catalans fan un balanç, en línies generals, positiu. Malgrat el desconeixement i el desinterès que encara existeix respecte de les institucions comunitàries, la major part de la ciutadania valora el paper clau que la UE ha tingut per al desenvolupament de Catalunya i de tot Espanya. Fins i tot les generacions més joves, que vehiculen des de fa temps emprenyament i desafecció en les enquestes, manifesten un grau més alt d’europeisme.

Un sondeig elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona conclou que sis de cada deu catalans (58%) es consideren molt o bastant europeistes, davant el 37% que declara sentir-se poc o gens europeista. Però l’europeisme escala fins al 65% en la franja de 18 a 24 anys, i només el 28% dels més joves reneguen d’aquest sentiment.

Davant les "amenaces"

El treball de camp de l’estudi es va fer del 23 de març al 13 d’abril a partir de 1.000 entrevistes a ciutadans de la UE residents a Catalunya. Els catalans més joves, que no van viure la integració a la UE, són ara tan europeistes com els més grans, a partir de 65 anys, entre els quals un 64% es considera europeista. El vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del PSC Javi López atribueix el creixement de l’europeisme a una reacció dels catalans a l’"amenaça" que representen els presidents dels EUA, Donald Trump, i Rússia, Vladímir Putin, davant els quals "reclamen més Europa".

El sondeig mostra un ampli suport a una coordinació europea més forta per afrontar els desafiaments globals. El 82% dels catalans recolzen que la UE tingui una política comuna de seguretat i defensa, tot i que només el 26% defensa un augment de la despesa militar. No obstant, el 36% dels enquestats aposten per mantenir la inversió actual, cosa que eleva al 62% el percentatge de ciutadans que mantindrien o elevarien la despesa.

La reclamació de més despesa militar cala, sobretot, entre els catalans més joves, amb un percentatge fins a 13 punts per sobre de la mitjana. El 39% dels enquestats de 18 a 24 anys estan a favor d’elevar la inversió, i un altre 34% creu que s’hauria de mantenir l’actual.

L’habitatge apareix en el sondeig com la reclamació prioritària dels catalans a la UE de cara al pròxim pressupost comunitari. Exigeixen impulsar la construcció i rehabilitació, lluitar contra l’ocupació i regular els pisos turístics.

En matèria migratòria, predomina la preferència per una resposta coordinada a escala europea (33%), combinada amb una demanda de control de fronteres (30%).