Catalunya instal·larà 113 llambordes més contra el nazisme

Catalunya instal·larà 113 stolpersteine –llambordes commemoratives contra el nazisme– el 2026. Ho va anunciar ahir el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, des del camp de concentració de Mauthausen. Amb aquestes, s’arribarà a 872 llambordes, ja que actualment n’hi ha 759 a 126 municipis. Per primera vegada, es col·locaran a l’Escala (10), Palamós (8) i Tortosa (6), i s’ampliarà la xarxa amb la col·locació de noves llambordes a 48 municipis. A l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, se n’hi afegiran 10 més, i a Reus, un altre més.

Dalmau va reivindicar que Catalunya és "pionera i referent" en memòria democràtica i ha apostat per fer més "esforç de memòria" en un moment en què el "feixisme s’estén per tot Europa". És per això que va demanar que el clam de tots els que defensen la democràcia sigui "unitari" en defensa de la "llibertat", però també de la "condició humana".

Els stolpersteine són petites peces col·locades a terra, normalment davant de l’últim habitatge elegit lliurement per una persona que va ser víctima del nazisme –jueus, gitanos, opositors polítics, persones LGTBI, entre d’altres. Cada llamborda porta una placa amb el seu nom, data de naixement, destinació i, si se sap, data de deportació o mort.

Ensopegada simbòlica

La idea és que el transeünt "ensopegui simbòlicament" amb la memòria d’aquestes persones tot caminant per la ciutat, per integrar el record en la vida quotidiana en comptes de concentrar-lo només en museus o monuments.

El projecte va ser desenvolupat per l’artista alemany Gunter Demnig el 1996. Actualment, hi ha més de 117.500 stolpersteine a 31 països europeus. Dalmau va definir aquestes llambordes com a "peces úniques i carregades de simbolisme", que constitueixen un "gest d’humanitat que contrasta amb la deshumanització" del règim nazi.