El Pacte Nacional per la Llengua, un any després: ¿què s’ha complert i què continua pendent per defensar el català?

En el primer aniversari del Pacte Nacional per la Llengua, que es va firmar el 13 de maig del 2025 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Govern fa un balanç positiu de l’acord firmat amb partits i entitats per enfortir l’ús i el coneixement del català. Segons el departament de Política Lingüística, ja s’han completat 71 de les mesures proposades (el 35%), 124 estan en execució (el 61%) i vuit es troben en «fase inicial» (el 4%), de les iniciatives que es van fixar per a aquest primer any. Entre les iniciatives de les que pot presumir l’Executiu, destaquen el reforç del Consorci per a la Normalització Lingüística amb més de 100 tècnics o la posada en marxa del certificat de nivell A1 –el més baix–, que fins ara no estava homologat. No obstant, encara queda molt camí per fer.

L’objectiu és incorporar 600.000 nous parlants fins al 2030, una xifra ambiciosa si es compara amb el creixement dels cinc anys anteriors, que no va arribar ni a la meitat i es va quedar en 267.000, malgrat l’increment de població. A més, la immersió lingüística a l’escola continua pendent dels tribunals i tampoc s’ha aconseguit l’oficialitat a la UE.

«Totes les mesures estan en marxa, amb diferents graus de desplegament; no n’hi ha cap que no s’hagi implementat», defensa el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Un any després que el Govern i els partits aprofitessin la diada de Sant Jordi per comprometre’s a impulsar el català, ¿què s’ha aconseguit i què continua pendent de desenvolupar-se en el marc del Pacte Nacional per la Llengua?

Objectius aconseguits

«Mai s’han destinat tants diners ni tants recursos al català com ara», va defensar la setmana passada el conseller de Presidència, Albert Dalmau. El projecte de pressupostos que el president Salvador Illa va acabar retirant del Parlament fa uns mesos preveia un augment del 43% de recursos respecte als últims comptes del 2023, quan encara no existia una conselleria pròpia. En total serien 85 milions, als quals cal sumar els recursos que destinen altres departaments al foment de la llengua. El compromís, de forma interdepartamental, és arribar als 200 milions anuals; i el 2025 se’n van invertir 255 milions.

A falta d’uns comptes aprovats per a aquest any, el Govern també ha augmentat l’oferta per estudiar català. En l’actualitat, s’ofereixen unes 147.000 places de cursos de català de diferents nivells i titulacions, una xifra que s’ampliarà els pròxims dies amb 50.000 places addicionals de nivells A1 i A2 –els més bàsics– per donar resposta al procés extraordinari de regularització d’immigrants vigent. Amb aquesta ampliació, l’oferta total s’acostarà a les 200.000 places,el mínim exigible segons les principals plataformes de promoció del català.

A més del Consorci per a la Normalització Lingüística, la Generalitat ha subvencionat amb 1,4 milions municipis petits per impulsar més cursos. Fins al moment, la mesura ha permès crear 350 cursos amb 8.750 places repartides per tot Catalunya, i s’ha anunciat l’obertura d’una nova línia de subvencions d’1,5 milions. El Govern remarca que 226 municipis que concentren el 62,41% de la població total de Catalunya ja ofereixen cursos de català.

Objectius en procés

La majoria dels objectius fixats difícilment poden aconseguir-se en el termini d’un any, però el Govern, de la mà de diverses entitats, ja ha començat a fer alguns passos en àmbits on el català té una presència reduïda. Un d’aquests és el jurídic,on s’ha impulsat un paquet de mesures per fomentar l’ús de la llengua mitjançant incentius. Segons la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica, el 2024 només el 5,3% de les sentències judicials a Catalunya es van dictar en català, i en el 80% dels casos en què un ciutadà sol·licita expressament la tramitació en aquesta llengua, la seva petició no és atesa.

Així mateix, en el món de l’esport queden deures pendents. El Govern ha impulsat algunes accions, com l’actualització del ‘Diccionari general de l’esport’ amb nous termes –com els noms d’exercicis de gimnàs, habitualment en castellà o anglès–, campanyes en xarxes de la mà d’‘influencers’ per difondre-ho i tallers de sensibilització per a entrenadors, a més de recuperar retransmissions en català a 3Cat de l’ACB, la màxima lliga de bàsquet. Tot això en un context en què el75% dels joves utilitza només el castellà en els seus entrenaments esportius.

En l’àmbit sanitari, la Generalitat ha començat a moure fitxa per reforçar l’ús del català entre els professionals, amb iniciatives com la posada en marxa d’un servei de pràctica oral telemàtica. I en l’àmbit empresarial s’han activat línies de subvencions per impulsar la llengua en un moment en què, per exemple, la meitat dels empleats de la restauració de Barcelona no parla català i una quarta part no l’entén.

Tot i que amb menys repercussió, el Pacte Nacional per la Llengua també es va proposar arribar a més àmbits religiosos. Fa poques setmanes, el Govern i Òmnium es van alinear per impulsar una iniciativa que fomenta l’ús del català en les comunitats religioses a través d’un programa d’intercanvi lingüístic, que ja s’ha posat en marxa com a prova pilot en una comunitat evangèlica de la capital catalana.

Objectius pendents

Sobre el paper, s’han posat en marxa nombroses iniciatives, però encara és aviat per avaluar-ne els resultats. El que de moment no s’ha aconseguit és articular un front comú entre tots els partits que defensen el català. Junts i la CUP, que se’n van desmarcar des de l’inici, continuen sense sumar-s’hi. Les dues formacions assenyalaven com a principal escull la falta de mesures per blindar la llengua a l’escola, i un any després encara no hi ha el full de ruta davant una eventual sentència del Tribunal Constitucional que pugui imposar un 25% de castellà a les aules.

No és l’únic punt de fricció. Els postconvergents, especialment, també van condicionar el seu suport a avenços en l’oficialitat del català a la Unió Europea. L’assumpte també figurava com a objectiu de l’acord firmat, però malgrat guanyar protagonisme durant la primavera i l’estiu del 2025, ha desaparegut des d’aleshores de l’agenda del Consell de la UE.

«El calendari d’implementació de les mesures es va veure condicionat pel diàleg amb grups parlamentaris, ja que l’objectiu era aconseguir el màxim consens possible […] Alguns grups van allargar més del que hauria sigut desitjable aquest procés», assenyala el conseller de Política Lingüística en una resposta parlamentària en què explica que ha sol·licitat comparèixer en comissió al Parlament per fer un balanç del pacte.

Tot i no comptar amb el suport de Junts ni la CUP, l’acord sí que té el suport de la majoria d’entitats en defensa de la llengua com Òmnium Cultural o la Plataforma per la Llengua, d’organitzacions de la societat civil com el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya o la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i d’agents econòmics i socials com CCOO,UGT o la Intersindical. També l’han avalat diversos municipis, i alguns ajuntaments com el de Badalona, liderat pel popular Xavier García Albiol,s’hi han afegit parcialment malgrat l’oposició del partit.