Més de 600 narcollanxes naveguen per l’estret: el Govern constata un ús més gran de submarins per part dels traficants

El narcotràfic és un problema per a Andalusia i està marcant el final de la campanya electoral del 17-M. La mort de dos agents de la Guàrdia Civil mentre perseguien una narcollanxa divendres passat ha sacsejat la setmana prèvia a les eleccions. Juanma Moreno, durant el funeral dels membres de les FCSE, va assegurar que "aquesta batalla contra el narcotràfic la guanyarem". Tanmateix, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va ser escridassat durant la jura dels nous membres de la Benemèrita dissabte passat. Ara, un informe de l’Executiu espanyol alerta de nou de com el narco compromet la "seguretat marítima" a l’Atlàntic.

El Departament de Seguretat Nacional del Gabinet del President del Govern d’Espanya ha exposat l’Informe Anual de Seguretat Nacional del 2025, aprovat el passat 21 d’abril. El mateix document detalla, en l’apartat de tràfics il·lícits per via marítima, que la seguretat al mar es troba "davant amenaces creixents". El text alerta, citant dades del Covam (Centre d’Operacions i Vigilància d’Acció Marítima de l’Armada), que hi ha "més de 600 embarcacions tipus go-fast", conegudes popularment com a narcollanxes, principalment a l’estret de Gibraltar, i alerta de l’increment de submarins que transporten drogues per l’Atlàntic fins a Andalusia per introduir-les a la Península.

Les gomes també operen a l’arc de Canàries-Atlàntic. L’informe adverteix que "alguns grups organitzats podrien estar utilitzant les rutes i mitjans originalment dissenyats per al tràfic de drogues" per dur a terme activitats vinculades a la immigració il·legal, diversificant d’aquesta manera la seva activitat delictiva.

Aquest text també avisa de la utilització de submarins per part dels narcotraficants. "Al llarg del 2025 s’ha constatat l’increment d’informes internacionals sobre embarcacions semisubmergibles per al transport transoceànic de grans volums de drogues, amb rutes no tradicionals que eludeixen sistemes de vigilància estàndard, així com l’increment d’embarcacions semirígides d’alta velocitat (RHIB) transportant cocaïna a la zona central de l’Atlàntic Nord. Aquestes embarcacions naveguen sense llums i a altes velocitats, la qual cosa suposa un gran perill per a la navegació i per a la seguretat marítima".

Cal recordar que la setmana passada van morir dos guàrdies civils a 80 milles de la costa de Huelva seguint una d’aquestes embarcacions. Les embarcacions dels agents del Servei Marítim van tenir un accident entre elles.

El Departament de Seguretat Nacional creu, a més, que la seguretat marítima es troba "davant amenaces creixents". Entre elles, se citen les noves modalitats delictives creades "amb la finalitat de donar suport logístic als narcotraficants", citant específicament el petaqueig.

Les embarcacions utilitzades pels narcotraficants comprometen la seguretat en alta mar. Concretament, l’informe alerta que les alteracions requerides per aquestes embarcacions "incrementen el risc d’accidents i de contaminació marítima".

La corrupció és un multiplicador delictiu

"L’Estratègia Nacional contra el Crim Organitzat i la Delinqüència Greu 2025 considera que un dels punts clau en aquesta amenaça del narcotràfic es troba en ports i aeroports, assenyalant factors com la corrupció com a multiplicador delictiu, enfocament que resulta crucial en el comerç marítim que canalitza prop del 90% del comerç mundial", recull l’informe.

La utilització de la via marítima converteix els ports en "hubs logístics clau" per a les organitzacions criminals i, en conseqüència, la infiltració portuària per part d’aquestes xarxes representa una de les amenaces més grans per a l’economia legal i la seguretat nacional.

"Així mateix, s’ha de contemplar el risc d’utilització de la via marítima, tant per al transport il·lícit de materials, productes o tecnologies vinculats a la proliferació d’armes de destrucció massiva, com per a l’elusió de règims internacionals de sancions", destaca l’informe. "El caràcter global del comerç marítim, la complexitat de les cadenes logístiques, el recurs a pavellons de conveniència, les transferències de vaixell a vaixell, la manipulació de sistemes d’identificació automàtica (AIS) o l’ús d’estructures societàries opaques —com s’ha evidenciat en relació amb l’anomenada flota fantasma vinculada a la Federació Russa— poden dificultar la traçabilitat dels carregaments i la identificació dels beneficiaris finals. Aquests riscos tenen una importància especial a Espanya, a causa de la seva posició geoestratègica i del paper dels seus ports com a nodes essencials del comerç internacional".