Sánchez es converteix en el segon president més longeu de la democràcia després de superar Aznar

A punt de complir vuit anys a la Moncloa, Pedro Sánchez s’ha convertit en el segon president del Govern més longeu de la democràcia. Amb 2.905 dies en el càrrec, el líder dels socialistes supera el llindar del popular José María Aznar, que va governar durant dues legislatures completes. D’entre els socis de la UE, Sánchez és també el segon més veterà. Només per darrere del croat, Andrej Plenković, i avantatjant en més d’un any a la següent en la llista, la danesa Mette Frederiksen. A la Moncloa associen aquesta fita amb l’estabilitat política, en contrast amb altres països del nostre entorn afectats per turbulències polítiques.

A França s’han succeït quatre primers ministres en tot just dos anys i mig, marcats pel bloqueig polític i una Assemblea Nacional fragmentada en tres. Si s’atén l’última dècada a Europa, Itàlia ha tingut tres primers ministres i el Regne Unit mitja dotzena. Una inestabilitat que en el cas dels britànics està lluny de superar-se. Després de les municipals d’aquesta setmana s’ha obert l’enèsima crisi política, amb la continuïtat del laborista Keir Starmer en dubte dins del seu propi partit quan encara no ha complert dos anys a Downing Street.

Davant la debilitat parlamentària d’un govern de coalició en minoria, a l’Executiu posen en valor la suposada capacitat per arribar a acords amb formacions diferents malgrat que s’encaminen a una legislatura sense Pressupostos. Així mateix, reforcen l’estabilitat de l’executiu de Sánchez al·ludint a la pau social i territorial amb la normalització de les relacions institucionals amb Catalunya després del procés i davant el fet que Sánchez sigui l’únic president del Govern des de la tornada de la democràcia que no ha capejat amb una vaga general. No així amb vagues sectorials que han elevat la conflictivitat social, com les de metges o recentment la de maquinistes.

Fonts del Govern fins i tot associen l’estabilitat per un govern longeu al creixement econòmic. Per això posen èmfasi en el fet que des de l’arribada de Sánchez a la Moncloa s’han succeït set primers ministres a França, sis a Àustria o cinc al Regne Unit. El mateix cap de l’Executiu ha arribat a reivindicar que l’Executiu espanyol «és un dels més estables d’Europa» i en converses informals amb periodistes ha insistit que «si hi ha creixement és per l’estabilitat».

Lluny de Felipe González

No sense mirar de desactivar les crítiques de l’oposició pel bloqueig legislatiu i la falta de comptes públics acusant el PP del mateix davant els avenços electorals autonòmics. El primer, a Extremadura, va provocar que per les complexes negociacions amb Vox la presidenta María Guardiola acumulés gairebé cinc mesos en funcions, la qual cosa tindria un negatiu impacte econòmic, segons els socialistes.

Un argument més pel qual en el Govern defensen no avançar les eleccions generals i arribar al final de la legislatura el 2027. En cas de consumar-se aquest full de ruta, Sánchez estaria a menys d’un any de complir una dècada en la presidència del Govern. Lluny encara del socialista Felipe González, que va estar en el càrrec entre 1982 i 1996. Un total de 13 anys, cinc mesos i tres dies. El seu successor, José María Aznar, va estar a punt dels vuit anys, fins al 2024. Cent dies més que José Luis Rodríguez Zapatero. El president socialista va prendre possessió del seu càrrec el 17 d’abril del 2004. En el context de la crisi econòmica, va avançar les eleccions generals al 20 de novembre del 2011, a les quals no es va presentar a la reelecció, abans de cedir-li el testimoni a Alfredo Pérez Rubalcaba al XVIII congrés federal del PSOE. En aquests comicis, Mariano Rajoy va obtenir majoria absoluta.

Rajoy va estar en el càrrec sis anys, cinc mesos i onze dies, fins a la primera moció de censura exitosa de la democràcia que va guanyar Pedro Sánchez l’1 de juny del 2008. Per darrere de Rajoy, en temps de permanència en el càrrec, només hi ha Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo. Aquest últim va estar tot just un any i nou mesos en el càrrec, els que restaven des de la seva designació per succeir Suárez i fins a les eleccions generals de l’octubre de 1982.

Candidat a la reelecció

Es consumeix o no la legislatura, Pedro Sánchez ja ha avançat que tornarà a presentar-se a la reelecció en els pròxims comicis. «Estic decidit a presentar-me a les eleccions generals el 2027», va solemnitzar ja fa un any durant una compareixença després de la cimera de l’OTAN a la Haia (Països Baixos). Ho va fer quan el partit encara estava en xoc per l’entrada a presó de l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán.

El mes de setembre passat va tornar a ratificar la decisió, insistint durant una entrevista a Nova York, en el marc de l’Assemblea General de l’ONU, que «segur» que continuarà liderant el PSOE en els pròxims comicis. «És una cosa que ja he parlat amb la meva família i amb el meu partit», va explicar a la televisió ‘Bloomberg’, «i si em permeten, tinc confiança que podem repetir la majoria i seguir amb el treball endavant».