Illa tanca el viatge a Califòrnia amb una crida a una Catalunya «ambiciosa i sense por» a la tecnologia i antagonista als valors de Trump

Una Catalunya «ambiciosa», «sense complexos», que no es posi límits ni tingui «por» de la revolució tecnològica que és a tocar, però també amb uns valors centrats en «la força de la raó i no en l’ús de la força» i el respecte al dret internacional. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat la seva frenètica agenda a Califòrnia amb aquest al·legat a favor d’obrir de bat a bat les portes a la innovació que es cou a Silicon Valley, però fent-ho amb una estratègia prociencia, protecnologia i uns valors antagonistes del que representa el neoliberalisme de Donald Trump. Ho ha fet des de la planta de Los Angeles de Grífols, lloada pel president com a paradigma d’empresa que s’ha expandit pel món sense perdre les arrels, i amb acords al sarró en matèria climàtica i científica i expectatives en l’àmbit de la tecnologia i el sector audiovisual.

Illa ha trepitjat tant el bressol de la tecnologia, Silicon Valley, com Hollywood, i ha estat rebut com un aliat pel govern californià mentre, en paral·lel, ultimava els darrers detalls per encarar la setmana vinent l’acord definitiu per aprovar els pressupostos catalans. Es tracta, assegura, de sembrar, de promocionar el potencial de Catalunya al món, per, a mitjà termini, recollir els fruits d’aquesta collita. I això val tant per a la seva estratègia internacional com per a la domèstica, amb la vista posada a potenciar l’economia i garantir-se l’estabilitat a l’equador del mandat.

Anticipar-se a la «revolució»

Ha repetit fins a la sacietat que el que pretén és que «Catalunya lideri» i que ho faci sense complexos, fins i tot assumint riscos per no perdre oportunitats. «Allà on hi hagi oportunitats hi ha de ser Catalunya», ha defensat. Tot plegat perquè exerceixi de màquina tractora d’Espanya, sent ara mateix la principal autonomia governada pels socialistes, però també un pol d’atracció en una Europa que té al davant el repte de consolidar una autonomia estratègica per, precisament, dependre menys de potències com els Estats Units i la Xina. A això ha vingut Illa: a treure el cap a la costa oest, meca de la tecnologia, del cinema i bastió anti-Trump, per veure què s’hi cou i com Catalunya es pot anticipar al que s’acosta, però amb un segell propi en el marc europeu.

Les reunions amb el lobby català de Silicon Valley han estat per al president una mena de viatge cap al futur. Companyies com Google, OpenAI, Apple, Meta o Netflix marquen el pas en innovació tecnològica i ell ha buscat parlar amb qui és a prop dels que maneguen els grans canvis a escala mundial. Torna amb l’encàrrec de les grans tecnològiques que es perdi la por d’assumir «riscos» per captar més inversions i talent en una ciutat, Barcelona, que compta amb una marca reconeguda i universitats capaces de crear cantera.

«No perdre el cap»

Ell recull el guant entenent que la irrupció de la intel·ligència artificial serà una «revolució» i que, o s’aposta per agafar-ne les regnes, o passarà per sobre de tothom. Si la primera màquina de vapor a l’Estat va arribar a la capital catalana, el president vol ara que Catalunya sigui també a l’avantguarda del que està per venir. Però, això sí, defensa que aquests braços oberts a una innovació que ja està canviant la vida dels nord-americans s’han d’exportar amb regulació i amb una estratègia europea pròpia. «No perdem el cap», ha deixat anar en referència a la deriva amb què Trump està sacsejant el món.

Aquest diagnòstic explica la importància d’acords com els del Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb Nvidia, Supermicro, dues de les empreses tecnològiques punteres de Silicon Valley, i la Universitat de Berkeley per treballar, entre altres projectes, en una intel·ligència artificial europea amb el propòsit de posar-la «al servei del bé comú». Perquè, alhora que ha pres el pols a les tecnologies que s’obren pas i el seu potencial en l’àmbit de la recerca i de la ciència, també ha comprovat com aquesta revolució es tradueix en pèrdua de llocs de treball. A San Francisco o Los Angeles ja són habituals els taxis sense conductor, els robots que reparteixen la compra a domicili i la intel·ligència artificial que supleix la humana a les empreses. Tot plegat, a més, en una societat que representa la quarta potència econòmica del planeta, però on les desigualtats són palpables als carrers.

«Prosperitat compartida» en la quarta economia del món

D’aquí que hagi insistit en aquest viatge en el seu discurs sobre que la prosperitat ha de ser «compartida», una idea que, assegura, està en sintonia amb el govern demòcrata de Califòrnia, amb qui ha intentat estrènyer llaços sabent que és ara mateix una de les veus més antagonistes de Trump als Estats Units, amb missatges contra les seves polítiques migratòries o la seva guerra aranzelària. També en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest terreny, el president torna amb un conveni signat entre l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i el California Institute for Water Resources de la Universitat de Califòrnia per reforçar la cooperació en la lluita contra les sequeres i els incendis. I és que, tot i estar separats per l’Atlàntic, tenen una climatologia similar i reptes compartits.

De trepitjar el lloc dels profetes tecnològics on la ciència-ficció deixa d’imaginar-se per fer-se realitat, Illa en surt també satisfet de les reunions amb gegants del sector audiovisual com Disney, Lionsgate o Higher Ground Productions o de la visita al Getty Museum per explorar una col·laboració amb el MNAC, tot i que sense avançar quins compromisos poden portar Hollywood a Barcelona i a la factoria que pretén ser el futur ‘hub’ del Catalunya Media City. El president de la Generalitat promet treballar perquè Catalunya es converteixi en la pròxima dècada en «el millor territori» d’Europa on viure. O, com es diria a la indústria cinematogràfica, una Catalunya de pantalla gran en què el gènere del drama i el terror capitanejat per Trump quedin fora de cartellera.

Subscriu-te per seguir llegint