Villarejo intenta deslliurar-se de Kitchen equiparant el seu «treball d’intel·ligència» contra Bárcenas amb els «serveis a l’Estat» de l’operació Catalunya

Les primeres sis setmanes del judici de l’operació Kitchen han posat de manifest que entre les defenses dels 10 acusats hi ha dues estratègies clarament diferenciades. La de José Manuel Villarejo, que defineix l’actuació de la cúpula del Ministeri de l’Interior contra l’extresorer del PP Luis Bárcenas com «un treball d’intel·ligència», que equipara amb la coneguda com a operació Catalunya –que cap jutjat ha volgut investigar a Espanya–, i la de la resta d’implicats, que literalment neguen l’existència d’una operació parapolicial.

I per això aquest dilluns el lletrat Antonio José García Cabrera, que exerceix la defensa de Villarejo, podrà insistir en la seva versió després d’escoltar les declaracions que va prestar el 26 de març del 2019 i el 9 de març del 2020 el també comissari jubilat Enrique García Castaño, que es va deslliurar finalment del banc dels acusats per un problema greu de salut. En aquesta intervenció a l’Audiència Nacional, el que va ser comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia, conegut amb el sobrenom del Gordo, va reconèixer la seva actuació contra Bárcenas, però va citar tres cops l’operació Catalunya, que en les agendes del comissari retirat es denomina Projecte Barna.

En la primera al·lusió, García Castaño va justificar que tingués en el seu poder la documentació que van sostreure el 2013 a Bárcenas perquè se la va emportar a casa seva després de ser cessat com a cap de la UCAO. I va afirmar que no era una situació excepcional, sinó que disposava de dades d’altres operacions policials, com de l’operació Catalunya, que tenia «completa».

Fons reservats

En la segona al·lusió, el Gordo va rebutjar que la Secretaria d’Estat de Seguretat conegués que l’antic xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, cobrava dels fons reservats del Ministeri de l’Interior. Tot al contrari del que passava, va insistir García Castaño, amb l’operació Catalunya, que es va dirigir contra els polítics independentistes catalans i que, segons va dir, va requerir una quantitat més elevada de diners públics.

La tercera al·lusió de García Castaño a la intervenció de caràcter reservat a Catalunya es produeix en l’interrogatori d’un dels dos fiscals del cas, Ignacio Stampa, que, al preguntar a l’excap de la UCAO sobre si l’exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó estava al corrent de la Kitchen, va respondre: «El que coneixia el director de la policia perfectament, ja que allí hi he estat present, és el de l’operació Catalunya. Això sí». Però aquesta resposta no va agradar al fiscal Stampa, que va deixar clara la seva intenció: «Ara mateix estem parlant de l’operació Kitchen», va concloure.

Precisament, en l’interrogatori en el judici de Kitchen a l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, l’advocat de Villarejo va preguntar a l’expresidenta de Castella-la Manxa si en algun moment el comissari jubilat s’havia queixat d’haver posat «a disposició de l’Estat un patrimoni empresarial seu en una operació d’interès per a la unitat de la nació espanyola». Va ser aleshores que l’expolítica va reconèixer que, «en alguna ocasió», tot i que no va poder concretar la data, el comissari «es queixava que ell era un home que com a policia havia prestat grans serveis a l’Estat per a moltes coses importants i que no els hi havien recompensat prou».

El primer judici

Ja en el primer judici contra Villarejo, per les peces separades Iron, Land i Pintor, per les quals va ser condemnat a 19 anys de presó, el lletrat de Villarejo es va arribar a preguntar: «¿Per què l’operació Kitchen s’investiga i l’operació Catalunya no?». Per García Cabrera no té sentit que els diferents jutges rebutgessin analitzar tot el que fa referència a l’actuació a Catalunya en els anys que van precedir el procés i, en canvi, sí que es posin a indagar sobre l’espionatge a Bárcenas. «L’operació Catalunya és la continuació de Kitchen», va defensar el lletrat.

En el judici de Kitchen, García Cabrera ha mirat d’orientar les seves preguntes cap a la tesi que l’actuació del seu client va ser legal, ja que Villarejo buscava els diners que Bárcenas amagava a Suïssa. I que va portar a terme aquesta investigació després que en el sumari de Gürtel es constatés que la dona de l’extresorer del PP, Rosalía Iglesias, disposava d’un compte al país europeu.

En aquest sentit, l’excap de la Comissaria General de Policia Judicial José Santiago Sánchez Aparicio va assegurar que els treballs d’intel·ligència amb confidents es podien dur a terme al marge de les causes obertes. A més, va afirmar que el director adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino li va comunicar l’existència d’una operació d’intel·ligència a l’entorn de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. No obstant, va relatar que en la UDEF, la unitat que investigava la corrupció del PP, no se sabia res sobre la investigació desenvolupada per Villarejo.