Juanmisme davant d’un vincle agre amb Vox

Els seus afins li diuen Juanma, els neutres, Moreno, i els adversaris, Bonilla. Juan Manuel Moreno Bonilla ha guanyat les eleccions andaluses, però en surt debilitat i dependrà de Vox per poder governar.

Nascut a Barcelona el 1970, ciutat a la qual els seus pares havien emigrat des d’Alhaurín el Grande, va retornar amb la seva família aviat. A Màlaga capital. Es va criar en una urbanització de classe mitjana anomenada Arcadia, que llavors estava gairebé als afores. Els seus avis eren jornalers i ell, gràcies als esforços dels seus pares comerciants, va poder anar a la Universitat, tot i que va abandonar aviat la Facultat de Dret i va acabar graduant-se en Protocol.

De jove ja va tastar la política, incorporant-se al PP i recorrent la província amb furgoneta per captar afiliats, fer campanya i obrir seus, amb amics com Elías Bendodo, Margarita del Cid, alcaldessa de Torremolinos, i Ana Mata, alcaldessa de Mijas.

És un home d’aspecte agradable, i el seu últim retoc al cuir cabellut li dona un aire més juvenil. Dorm poc, llegeix molta premsa, li agraden les llenties i no és especialment futboler, tot i que no li desagrada veure un bon partit. Té tres fills i la seva dona és Manuela Villena, granadina i nou anys més jove, llicenciada en Ciències Polítiques i amb un expedient brillant a la Universitat de Granada.

Moreno va ser elegit el 1995, amb vint-i-cinc anys, regidor a l’Ajuntament de Màlaga, amb Celia Villalobos com a alcaldessa. Va anar avançant dins del partit fins a convertir-se en secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat. Era el membre del PP malagueny de més rang i això va facilitar l’augment de l’autoritat moral a la seva província.

La seva àrida travessia

El 2014, Rajoy decideix apostar per ell i és elegit president regional del PP i candidat a la presidència de la Junta d’Andalusia. Per davant tindria uns anys d’àrida travessia, cas escàs per part dels mitjans andalusos i per a súmmum (que finalment li suposaria un avantatge) veure com anaven en auge altres forces de dretes: Vox i Ciutadans. Abans de les eleccions del 2019, va confessar que es temia el pitjor. I el pitjor va arribar: va treure el pitjor resultat del PP en unes autonòmiques.

Tot i això, la divisió de la dreta en tres opcions (PP, Vox i Ciutadans) li va permetre assolir la presidència de la Junta. Moreno va ser el primer a obrir la porta a Vox en la política espanyola, i els d’Abascal van donar suport a la seva investidura després d’algunes cessions. Dues legislatures després, la relació amb Vox s’ha tornat tensa, però el seu tarannà tranquil continua sent el principal actiu del PP a la regió.

Subscriu-te per seguir llegint