Pau entre padrins

A la seva tornada de Pequín, ¿cap on apuntarà Donald Trump? La visita al gegant asiàtic ha posat de manifest que el món té dues grans potències que si es respecten, tot i que sigui sota sospita, a tots ens anirà millor. En aquest viatge hem visualitzat per primera vegada com el poder americà i el xinès són semblants. Hem comprovat que hi ha recel, però al temps la prudència d’un líder desbocat com Trump, fent una cosa tan inusual en ell com mesurar les seves paraules i gestos. Semblava com a les pel·lícules de Francis Ford Coppola quan els rivals reten homenatge al padrí sense saber gaire bé si el xoc de mans serà l’inici d’un període de col·laboració o de confrontació. El dubte és a Taiwan.

Embolicat en l’Iran, Trump necessita la Xina i no té gaire per oferir-li. Xi Jinping, en canvi, ho ha deixat molt clar, el preu de l’estabilitat és Taiwan. Ara com ara l’únic escenari possible de batalla directa entre les dues potències. Si en el terreny econòmic i el tecnològic la carrera entre totes dues comença a igualar-se, en l’aspecte militar la inversió dels EUA és incomparablement més gran, però tot i així, ¿s’atreviria Donald Trump a desafiar Xi Jinping per les armes? La batalla entre padrins seria un suïcidi.

El preu és deixar d’animar Taiwan i la pilota ha passat a la teulada de la Casa Blanca, ¿Permetrà una nova venda d’armes milmilionàries a l’illa? Per als Estats Units, Taiwan és important però no és vital. És el primer productor mundial de semiconductors per a la indústria tecnològica, però políticament el control del pacífic depèn més de Corea del Sud, les Filipines i el Japó. El més intel·ligent seria recolzar aquests aliats i que siguin ells els que frenin la Xina amb l’amenaça militar, mentre els EUA desenvolupen una estratègia de contenció evitant una declaració d’independència unilateral de Taiwan. Contenció a canvi d’un recolzament més modest.

Si la Xina ha de jugar un paper perquè els aiatol·làs de l’Iran firmin la pau, aquest és el preu per a un acord i de passada per obrir un període d’estabilitat que ja ens convé.