Vox, consol del PSOE

Les eleccions andaluses tenien molt de convocatòria en clau nacional amb tres preguntes importants. La primera era si el PP conservaria la majoria absoluta, i l’electorat ha sentenciat que no i ha ordenat a les dretes que pactin. L’increment de la participació ha fet allunyar Juan Manuel Moreno Bonilla de la doble victòria que pretenia: guanyar i no dependre de Vox.

La segona pregunta versava sobre quin era el grau de suport al tàndem format per Pedro Sánchez i María Jesús Montero, i la resposta és que el PSOE continua caient per un pendent que no sembla tenir final. La campanya de Sánchez contra Donald Trump i Israel no ha arrelat. L’alleujament socialista és que el PP no arriba a la majoria. No deixa de ser paradoxal que el PSOE, que passa el dia dient que s’ha de lluitar contra la ultradreta, tingui per consol l’ascens dels d’Abascal i la seva capacitat de condicionar el PP.

La tercera pregunta era si Vox tenia sostre, tal com molts pronosticaven. La realitat és que no: els de Santiago Abascal pugen i a més aconsegueixen la clau del poder. Almeria es consolida com a feu de Vox i desbanca el PSOE com a segona força. A última hora ha sorgit una clau més, per a preocupació de Sánchez. L’esquerra més allunyada del PSOE, Endavant Andalusia, desbanca com a partit de l’esquerra radical Per Andalusia, la marca que agrupava tots els socis parlamentaris del PSOE al Congrés. Per a Sánchez és un mal auguri el còctel pel qual el PSOE continua caient a Andalusia, que els seus socis també perdin suport i que els missatges d’advertència contra Vox-PP no tinguin gens d’efecte en els votants.

Extremadura, l’Aragó, Castella i Lleó i, ara, Andalusia deixen una cosa clara: la jugada de Sánchez el 2023, cridant al vot contra el pacte PP-Vox, no sembla una carta guanyadora el 2027 per quedar-se a la Moncloa. L’opinió pública sembla que hagi agafat gust als pactes i, després dels acords del PSOE amb Podem i després Sumar, sembla que s’acosta un canvi de tema.

Subscriu-te per seguir llegint