El boom de l’esquerra regionalista posa en perill el mantra de la unitat

Endavant Andalusia es va fer el desentès en les crides de l’esquerra per una candidatura d’unitat. El partit de José Ignacio García va desestimar qualsevol aliança amb forces que responguessin a interessos de Madrid i va reivindicar la seva vocació de força purament andalusista. Una aposta que li va permetre mantenir-se fora de les batalles de l’esquerra nacional.En el cas andalús, Endavant Andalusia es va fer el desentès a les crides de l’esquerra per una candidatura d’unitat. El partit de José Ignacio García va voler marcar la seva pròpia estela i va desdenyar qualsevol aliança amb forces que responguessin a interessos de Madrid, reivindicant la seva vocació purament andalusista. Una aposta que li va permetre mantenir-se fora de les batalles de l’esquerra nacional, evitant el llast que comporta.

El candidat andalusista explicava els resultats en el seu full de ruta en solitari. "Hem pujat per la nostra línia independent de les esquerres clàssiques i tradicionals que hi ha al Govern", va dir a Canal Sur mentre donava un cop de porta a cap opció d’aliança a escala nacional i reiterava la intenció de presentar-se a les generals. "Endavant Andalusia serà al Congrés", va proclamar la nit electoral. La seva aposta per anar en solitari xoca amb les pretensions de la resta d’actors a l’esquerra.

Mentre els andalusistes reivindicaven la seva autonomia, Per Andalusia es planyia que Endavant hagués dit que no a la proposta d’anar junts a les urnes. El seu candidat, Antonio Maíllo, doblava l’aposta de dur a escala nacional una candidatura d’unitat i criticava el que va definir com a "esquerra trossejada". Mentre els andalusistes reivindicaven la seva autonomia, des de Per Andalusia es dolien que Endavant hagués rebutjat la seva proposta per anar junts a les urnes. El seu candidat, Antonio Maíllo, redoblava la seva aposta per portar a nivell nacional una candidatura d’unitat el més àmplia possible, criticant el que va definir com l’"esquerra trossejada".

"El debat que es produirà amb aquestes temptacions confederals el combatré en la mesura de les meves possibilitats. Nosaltres apostem per una esquerra amb un projecte per a tot el país", va defensar a RNE el líder d’Esquerra Unida. Maíllo advocava per una única candidatura que doni cobertura a tot el territori nacional, sense entrar en concessions territorials."El debat que es produirà amb aquestes temptacions confederals, ho combatreé en la mesura de les meves possibilitats. Nosaltres apostem per una esquerra amb un projecte per a tot el país", va defensar en una entrevista a RNE el líder d’Izquierda Unida, que té implantació a tot el territori nacional. Maíllo advocava així per una única candidatura que donés cobertura a tot el territori nacional, sense entrar en concessions territorials.

"És un debat de substància, perquè hi pot haver una temptació de construir una esquerra trossejada, que seria el favor més gros que es pot fer al PSOE, que es convertiria en l’única força d’esquerra o progressista d’àmbit estatal. Això seria un drama per als qui considerem que hi ha d’haver una força a l’esquerra i transformadora amb una ambició estatal".

Moviment Sumar, segons la seva coordinadora, Lara Hernández, va admetre que hi ha "un canvi de cicle polític". En declaracions a les portes del Congrés, va dir que en aquesta nova etapa "cal unir plurinacionalisme i federalisme" i "explorar noves fórmules".Des de Movimiento Sumar, la seva coordinadora Lara Hernández va admetre l’existència d’"un canvi de cicle polític". En declaracions als mitjans a les portes del Congrés aquest dilluns, va defensar que en aquesta nova etapa "cal unir el plurinacional amb el federal" i on caldria "explorar noves fórmules".

També Chunta Aragonesista va aconseguir duplicar els escons al febrer i va donar un cop de porta a IU i Sumar, que es van presentar en unitat. L’èxit d’aquestes fórmules, que deixa enrere els partits nacionals, ja es va veure a la Comunitat de Madrid, on Més Madrid és el primer partit de l’oposició després de rebutjar un acord amb Podem. El partit de Mónica García, que sí que forma part d’una coalició estatal, només reclama autonomia a escala autonòmica, on aspira a mantenir la seva marca i la seva independència respecte a la resta de forces.També Chunta Aragonesista va aconseguir duplicar els seus escons al febrer donant un cop de porta a IU i Sumar, que es van presentar en unitat. L’èxit d’aquestes fórmules, que deixa enrere els partits nacionals, ja es va veure també a la Comunitat de Madrid, on Més Madrid és primer partit d’oposició després de rebutjar un acord amb Podem. Tot i que amb un matís: el partit de Mónica García, que sí que forma part d’una coalició estatal, només reclama autonomia a nivell autonòmic, on aspira a mantenir la seva marca i la seva independència respecte a la resta de forces.

El problema és de cara al 2027, amb les eleccions generals. En els últims mesos, els partits que formen part del Govern –IU, Más Madrid, els Comuns i Moviment Sumar– van engegar una coalició per presentar-se plegats sota el lema Un pas endavant i es van situar com a eix de l’esquerra al qual es poden afegir altres partits, la qual cosa representa una invitació a Podem. Una plataforma que neix reivindicant la seva presència en el Govern i a la qual els partits regionalistes com Endavant Andalusia no tindrien gaires incentius per afegir-s’hi. El problema no obstant és de cara al 2027, amb les eleccions generals. En els últims mesos els partits que formen part del Govern –IU, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar – han llançat una coalició per presentar-se juntes sota el lema Un paso al capdavant, i se situa com a eix de l’esquerra al qual poden afegir-se altres partits, en una invitació més o menys oberta a Podem. Una plataforma que neix reivindicant la seva presència en el Govern i a la qual els partits regionalistes com Endavant Andalusia tindrien pocs incentius per afegir-s’hi.

Podem es postula

Davant d’aquesta plataforma nacional, Podem demana protagonisme i lideratge en la futura candidatura d’esquerres. L’última vegada va ser ahir, quan el seu secretari d’Organització, Pablo Fernández, va demanar treballar una candidatura "autònoma" i "no subordinada al PSOE", sota una fórmula plurinacional. Davant aquesta plataforma nacional, Podem demana protagonisme i lideratge en aquesta futura candidatura d’esquerres. L’última vegada va ser aquest mateix dilluns, quan el seu secretari d’Organització Pablo Fernández demanava treballar una candidatura "autònoma" i "no subordinada al PSOE", sota una fórmula plurinacional. També va llançar una picada d’ullet a les forces independentistes, recordant que va ser qui va armar el "bloc històric" amb el sobiranisme d’ERC i Bildu, amb referència a quan Pablo Iglesias va forjar aliances per dissenyar la majoria d’investidura del primer Govern de coalició. No és la primera vegada que Podem reclama tornar a agafar les regnes de l’esquerra.

L’exministra Irene Montero es va postular per encapçalar una candidatura d’esquerres a escala nacional amb forces sobiranistes, aprofitant un acte amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a qui concedia pilotar el projecte a Catalunya. El mateix Pablo Iglesias, fundador de Podem, cridava el dirigent d’ERC a moure fitxa. Una fitxa, però, que no es va arribar a moure mai.No és la primera vegada que Podem reclama tornar a agafar les regnes de l’esquerra. L’exministra Irene Montero, candidata proclamada del partit morat, també es va postular per encapçalar una candidatura d’esquerres a nivell nacional amb forces sobiranistes, aprofitant un acte amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a qui concedia pilotar el projecte a Catalunya. El mateix Pablo Iglesias, fundador de Podem i veu autoritzada del partit, cridava al dirigent d’ERC a moure fitxa. Però aquella fitxa mai va arribar a moure’s.

Lluny d’això, el diputat d’ERC va aprofitar els resultats andalusos per traslladar un missatge: l’esquerra estatal és un problema. En una piulada a la xarxa social X en què felicitava Endavant Andalusia, deia: "És el moment dels partits sobiranistes". I, al mateix temps, defensava que és "un moment que les esquerres espanyoles han de saber acceptar i fomentar: són el problema. A escoltar i a ajudar".