Cuevillas es postula per ser el candidat de Junts a Barcelona i disputar-se el lloc amb Jordi Martí

Jaume Alonso-Cuevillas no afluixa la corda, malgrat que Jordi Martí ja ha comunicat al partit que manté les seves aspiracions de ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona i que Josep Rius ha renunciat al lloc per evitar la divisió interna. Cuevillas espera tenir l’aval de Carles Puigdemont per fer el pas definitiu, segons fonts pròximes a l’exparlamentari postconvergent, però confia que aquest li donarà el vistiplau i que es convocaran primàries. «Encara hi ha converses pendents», expressen les mateixes fonts.

Cuevillas ha expressat públicament en diferents ocasions la seva voluntat de ser alcaldable, tot i que sempre l’ha vinculat a tenir el suport del líder del partit, de qui també va ser advocat en el seu moment. Cuevillas va ser temptejat com a alcaldable el 2019, però la seva candidatura no va prosperar, i des d’aleshores assegura que li ha quedat una «espineta». El lletrat, que en el seu moment era considerat pròxim a l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, va deixar l’escó el febrer del 2024 al·legant que la seva feina com a advocat no li permetia la dedicació necessària a la Cambra.

Tres escenaris possibles

La direcció del partit s’ha esforçat per evitar les primàries, de fet, Rius es va descartar precisament per aquesta raó, però el reglament intern permet que hi hagi altres aspirants en la carrera. Concretament, preveu tres escenaris per elegir l’alcaldable, des de la proclamació directa fins a la convocatòria de primàries. 

El responsable d’activar la maquinària és la direcció nacional del partit, amb la constitució de la Comissió Municipal Territorial (CMT) de Barcelona. Estarà formada per dos representants de l’executiva del partit, en aquest cas Joan Ramon Casals, que té vot de qualitat com a secretari de política municipal, i un altre membre que serà designat. A més, la integraran també dos representants de la federació local –el seu president i el responsable de política municipal– i un representant de cadascun dels 10 districtes, que també serà el seu president o la persona que ell determini.

Aquest òrgan serà l’encarregat de posar en marxa la convocatòria per rebre les candidatures, que hauran d’aconseguir l’aval d’un mínim del 20% dels militants i simpatitzants de la ciutat per passar a la següent fase. Serà llavors quan la pilota tornarà a la teulada de la CMT, que haurà de decidir, en menys de 24 hores i per majoria simple, quin dels tres processos de selecció adopta.

La fórmula més ràpida és la de la proclamació directa, però només seria possible en cas que hi hagi un únic aspirant i que aquest generi un consens incontestable com per no haver de buscar l’aval de la militància. Va ser el cas de Xavier Trias el 2023. La direcció del partit ha intentat per totes les vies repetir la mateixa fórmula, però cap de les propostes ha prosperat.