El Govern ja ha donat més de 91.500 permisos de treball en la regularització de migrants: rep 549.506 sol·licituds abans d’arribar al seu equador

El Govern ha rebut 549.506 sol·licituds en el procés de regularització extraordinària de migrants en els primers 35 dies, des del 16 d’abril passat que es va iniciar el procés, els terminis del qual estan oberts fins al 30 d’abril i del qual encara no s’ha complert l’equador. D’aquest volum de sol·licituds, l’Executiu ha donat ja permisos a un total 91.505 sol·licitants amb expedients que han sigut admesos a tràmit, cosa que comporta la concessió automàtica d’aquests permisos provisionals, tal com estableix el decret pactat entre el Govern i Podem. És a dir, el 16,6% dels sol·licitants ja han obtingut els drets, en un procés que ha acumulat una mitjana de 15.700 sol·licituds diàries, a falta de 39 dies perquè conclogui el termini.

Aquestes dades les va traslladar aquest divendres l’Advocacia de l’Estat al Tribunal Suprem, on va tenir lloc la vista dels recursos que sol·liciten la suspensió cautelar de la regularització de migrants, entre ells la Comunitat de Madrid –que demana una suspensió parcial–, Vox o l’associació Hazte Oír, entre d’altres. Tot i que altres comunitats del PP han recorregut la regularització, com els governs d’Aragó, Múrcia, el País Valencià i les Balears, no van comparèixer aquest divendres per no haver sol·licitat les cautelars de suspensió.

Al llarg de les tres hores de sessió, el Govern a través de l’advocat de l’Estat es va oposar a aquesta suspensió cautelar del procés de regularització. Un dels seus arguments va consistir precisament a detallar el nombre de sol·licituds rebudes i admeses a tràmit a data d’aquest dijous 21 de maig, apel·lant al fet que la concessió de permisos de residència i treball «no és automàtica», tal com defensaven les parts, sinó que respon a un «xec previ i una «comprovació de requisits essencials per a la seva concessió».

Responia així un dels principals arguments que van travessar tota la sessió, on les diverses parts que sol·licitaven la suspensió cautelar van justificar aquesta mesura en el risc de generar «drets consolidats» durant el procés de regularització, al considerar els «efectes immediats» que té el procés.

Ayuso demana suspendre la concessió «automàtica»

Així, des de la Comunitat de Madrid van destacar que «els efectes són absolutament immediats», ja que «la mera admissió a tràmit de la sol·licitud produeix efectes automàtics», com la concessió de permisos provisionals. Així, el representant del Govern d’Isabel Díaz Ayuso va destacar que «la producció d’efectes immediats ha de ser paralitzat», al considerar que els efectes generats serien difícilment reversibles en cas que el Tribunal Suprem acabi tombant alguna part de la norma que el regula.

«Una vegada que es produeixin aquests efectes, creiem que la sentència que pugui dictar-se té difícil remuntar els efectes ja consolidats. És més perjudicial que una vegada reconeguts els efectes jurídics de la regularització, aquests deixin de tenir vigència», va assenyalar el representant de la Comunitat de Madrid.

El representant del Govern madrileny va advertir que no sol·liciten suspendre tot el procés de regularització, sinó únicament les disposicions que regulen la concessió de permisos provisionals amb la mera admissió a tràmit, amb aquests «efectes immediats».

El representant també va apel·lar a un segon argument: la necessitat de dimensionar els seus serveis públics partint dels nous residents: «L’abast és d’una sol·licitud molt rellevant i això incidirà en els serveis públics de Madrid i és el que invoquem en aquesta cautelar», va detallar el representant, que va assenyalar que «s’obligarà a adaptar els serveis públics», apuntant a sistemes de beques i l’emissió de targetes sanitàries. L’advocat de l’Estat va replicar que no hi hauria efectes en els serveis públics, assegurant que en mesures com la renda mínima vital ja s’exigeix un any d’estada prèvia per a la seva obtenció.

L’associació Hazte Oír va ser una altra de les parts que va apel·lar a l’argument dels efectes immediats de la norma, advertint que «si no es paralitza la llei, generarà una situació que després derivarà en drets consolidats», mentre criticava l’«habilitació provisional anticipada», segons el seu parer difícilment revertible.

Vox apel·la al vot

L’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, va defensar la posició del partit i va demanar suspendre el procés, entre altres coses, partint de l’argument que modificava el dret de sufragi. En primer lloc quant a dret de sufragi passiu, al considerar que «la incorporació d’un milió de nous residents legals» s’hauran de correspondre amb un canvi en l’estructura de les administracions, així com el Congrés i el Senat, que haurien d’ampliar la seva representació.

També es va referir al dret de vot, el sufragi actiu, en la mesura que podrà afectar el cens de les eleccions municipals, on sí que poden votar ciutadans no nacionals que provinguin de països amb els quals hi hagi acords –la majoria llatinoamericans–. «Gairebé dos milions de persones tenen dret de vot en les eleccions municipals, als quals caldrà sumar els que ara tinguin residència legal», va defensar. A més, va apuntar que el permís de residència posa en marxa el rellotge per obtenir la nacionalització, que és de deu, cinc o dos anys en funció del país d’origen.

La rèplica sobre aquest punt la va donar Patricia Fernández, de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE), que va detallar que el vot en aquests comicis no és automàtic i que en els últims comicis municipals només van sol·licitar el vot 12.000 migrants.

Normativa europea

Un dels arguments recurrents és que la norma vulnera el Pacte europeu de migració i asil que entra en vigor a mitjans del mes de juny, a més d’una directiva europea que exigeix un tractament individualitzat a l’hora de fixar aquest tipus de processos. Així, Vox va assegurar que el Govern havia accelerat els terminis «per eludir el pacte europeu», que segons va detallar «impedeix» la suspensió de processos d’expulsió o sancionadors oberts que es contemplen en el decret de regularització.

L’Advocacia de l’Estat va rebutjar aquest argument i va defensar que la directiva «no aborda la situació de residència d’estrangers en territori nacional»; ja que aquesta competència «correspon exclusivament als estats», especificant que l’estat on l’estranger rep un permís «serà l’estat responsable», rebutjant també que el procés de regularització tingui afectació en altres països de la Unió Europea, ja que –va defensar– només té dret a circulació dins del país on té permís.